El Govern preveu revisar a l’alça el cànon de l’aigua amb l’objectiu d’enfortir el finançament de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i garantir la continuïtat de les inversions en el cicle integral de l’aigua. La proposta planteja un increment anual del 4,2% entre els anys 2027 i 2030, un calendari que permetria aplicar l’actualització de manera progressiva.
Segons l’executiu, la mesura respon a la necessitat d’assegurar recursos estables per afrontar el manteniment i la modernització de les infraestructures hidràuliques, així com per impulsar noves actuacions vinculades a l’abastament, el sanejament i la resiliència davant episodis de sequera. El cànon no ha experimentat increments rellevants en els darrers anys, fet que ha limitat la capacitat inversora de l’ACA en un context de pressió creixent sobre els recursos hídrics.
El Govern defensa que l’augment previst és contingut i assumible, i que ha de servir per garantir la viabilitat econòmica del sistema a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, subratlla que els recursos addicionals es destinarien principalment a inversions estructurals, amb l’objectiu de reduir vulnerabilitats i millorar l’eficiència del conjunt del sistema.
Reaccions i debat obert
La proposta ha generat reaccions diverses. Des del món municipal i entre agents del sector de l’aigua es reconeix la necessitat de reforçar les inversions, especialment després de diversos episodis de sequera que han posat al límit les infraestructures existents. No obstant això, alguns representants adverteixen de l’impacte potencial que l’increment del cànon podria tenir en la factura final dels usuaris, especialment en llars amb rendes baixes o en municipis amb tarifes ja elevades.
En aquest context, s’ha obert el debat sobre la conveniència d’acompanyar l’actualització del cànon amb mesures compensatòries o mecanismes de protecció social, així com sobre la necessitat de garantir que l’augment de recursos es tradueixi efectivament en millores visibles del servei. El projecte haurà de continuar la seva tramitació i ser objecte de debat polític abans de la seva aprovació definitiva.