L’expresident del Barça Josep Maria Bartomeu recorrerà contra la sentència dictada pel Jutjat d’Instrucció número 4 de Barcelona que l’ha condemnat, juntament amb Jaume Masferrer, qui va ser el seu cap de gabinet, a pagar una multa de 6.000 euros per injuriar l’empresari Jaume Roures, i una indemnització de 10.000 euros per danys morals. La resolució ha sorprès sobretot la defensa jurídica de Bartomeu perquè és una altra d’aquestes trames processals amb un punt de surrealisme i d’astorament pels fonaments i mecanismes tan poc usuals de la condemna, però que s’han convertit en l’escenari habitual de la totalitat de les causes obertes en contra de l’expresident blaugrana.
En el cas de les injúries contra Jaume Roures, personatge que va jurar venjança contra Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu des del mateix moment que va perdre el contracte dels drets de TV —i altres negocis escandalosament beneficiosos— que sí que tenia assegurats per a Mediapro amb Joan Laporta de president, es tracta d’una derivada del Barçagate, el moviment judicial sense precedents al món per l’enviament de tuits que, curiosament, ha deixat en ridícul la instrucció pel Barçagate que es duu a terme al Jutjat d’Instrucció número 13 de Barcelona, per part de la magistrada Alejandra Gil, des de fa sis anys.
En la causa del Barçagate, tot i el temps transcorregut, els Mossos d’Esquadra encara no han pogut aportar, més enllà d’especulacions, indicis de la relació directa de Bartomeu amb els tuits que són objecte de les dues querelles, i resta pendent encara la declaració de Josep Maria Bartomeu davant la jutgessa a l’espera de les conclusions de la policia judicial, sospitosament encallades des de l’escorcoll al domicili, despatx professional i oficines del Barça —més l’arrest carcerari de l’expresident— de l’1 de març de 2021.
En canvi, sorprenentment, la sentència acabada de conèixer estableix que “el jutge dona per acreditat que Bartomeu i Masferrer estaven darrere de la campanya de difamació contra Roures i que aquesta va ser sufragada amb diners del club. Considera provat que el president va encarregar la contractació dels serveis de manera confidencial per part del FC Barcelona a l’empresa I3 Ventures i va encarregar-ne el seguiment a Masferrer”, segons ha publicat La Vanguardia després de tenir accés a la resolució.
És curiós que aquesta querella separada de la part principal hagi resolt la culpabilitat directa de Josep Maria Bartomeu, que continua sent la qüestió clau més enllà que Jaume Masferrer aparegui com l’únic interlocutor amb I3 Ventures, el propietari de la qual, Carlos Ibáñez, ja ha declarat repetidament en seu judicial que va ser contractat per al monitoratge de les xarxes, per reforçar la bona imatge institucional del FC Barcelona i de la gestió de la seva directiva, i que, pel seu compte i sense cobrar per això, des de les seves oficines es van crear alguns comptes, com el dedicat a Jaume Roures, per a la detecció i avaluació dels bots i altres atacs sistemàtics a les xarxes contra la junta de Bartomeu.
El cas és que la querella paral·lela de Roures va ser arxivada inicialment per la magistrada Alejandra Gil per no apreciar delicte d’injúries ni de calúmnies ni vincle penalment rellevant entre Bartomeu/Masferrer i I3 Ventures, considerant que els missatges contra Roures eren “comentaris lletjos, inadequats, innecessaris”, però no constitueixen injúries greus, que i les injúries lleus estan despenalitzades, remetent en el seu cas a la via civil de protecció de l’honor. A més, va precisar que, en matèria de calúmnies, moltes acusacions eren genèriques o vagues (no referides a fets concrets), de manera que no tenien rellevància penal i que les imputacions més concretes es referien a fets ja publicats a la premsa (cas Fifagate, cas 3%, fiscalitat, etc.), de manera que no complien el requisit de falsedat subjectiva exigit per la jurisprudència del Tribunal Suprem per al delicte de calúmnia.
Dit d’una altra manera, cap de les al·lusions a Roures per diferents delictes, entre ells el de corrupció, contenien falsedats. Per aquesta raó, quan, a requeriment de Jaume Roures, l’Audiència Provincial va rebutjar l’arxivament i va reobrir la querella en el Jutjat número 4, amb la petició expressa que hi poses més atenció en la denúncia, la va tramitar eliminant el delicte de calúmnies.
Quant a la resta de la sentència, que recull els mateixos testimonis que en el Barçagate, Bartomeu i el seu equip jurídic consideren que no aporta cap prova raonable ni creïble de la participació ni encàrrec de Bartomeu sobre els tuits presumptament injuriosos. El jutge sosté, a diferència de les raons de trivialitat de l’arxivament lliure de la querella, que d’aquests missatges “es desprèn una intenció i una càrrega ofensiva innecessària que va més enllà de la llibertat d’expressió i d’informació. Es tracta d’expressions o apel·latius insultants, injuriosos o vexatoris que excedeixen el dret de crítica i són clarament atemptatoris per a l’honorabilitat d’aquell el comportament o manifestacions del qual es critiquen, fins i tot si es tracta d’una persona amb rellevància pública, com és el cas del querellant”.
Res a veure amb la conclusió primera de la jutgessa en el sentit que “no existeixen indicis” que Bartomeu i Masferrer contractessin I3 Ventures per faltar a l’honor de Roures, que “no es pot presumir” que les ordres procedissin d’ells i, en qualsevol cas, que els fets “tampoc són constitutius de delicte per la qual cosa acorda el sobreseïment lliure i arxivament”.
La reobertura, d’altra banda, es va basar en la mateixa declaració ja coneguda d’un empleat d’I3 Ventures sobre que l’objectiu del compte de Facebook que gestionava era crear contingut negatiu sobre Roures, fer-lo viral i generar comentaris negatius, i que s’enviaven informes periòdics a Masferrer. En cap cas vinculant, a criteri de la jutgessa del Barçagate, amb el president Bartomeu, a qui l’Audiència Provincial també situa molt forçadament al centre de la trama per tal de justificar la reobertura de la querella de Roures. Perquè després de la contractació dels serveis d’I3 Ventures, Jaume Masferrer va presentar Carlos Ibáñez a Josep Maria Bartomeu com a nou proveïdor en una trobada breu, de salutació cordial, merament protocol·lària i sense contingut específic sobre els temes professionals que sí que van ser acordats prèviament amb Masferrer en l’àmbit de l’anàlisi de les xarxes socials i de la millora reputacional de la directiva.
Per a l’entorn de Bartomeu també suposa un element complementari de sorpresa la velocitat endimoniada d’aquest procés presumptament secundari, tant com la prevalença del delicte d’injúries després de decaure el de calúmnies, o que el jutge hagi donat per jutjada i sentenciada la demostrada implicació i culpabilitat de Bartomeu en els continguts dels comptes apel·lats per Roures, motiu principal de la instrucció del Barçagate en un altre jutjat tan proper.
També és un clàssic de la vida blaugrana des del 2020 que, quan a Laporta se li acosta alguna complicació en el dia a dia de la seva gestió, com que aquesta setmana -el dia 16, concretament- declara com a investigat en la quarta querella per estafa pels seus tripijocs al Reus, sempre apareix una notícia d’aquesta índole per recordar-li al barcelonisme qui és el dolent de veritat de la pel·lícula.