Tot arriba. Després d’una vergonyosa i intolerable instrucció judicial, que s’ha perllongat durant més de 19 anys, finalment la batlle andorrana Azahara Cascales ha declarat conclòs el sumari de l’estafa de la gestora d’inversions Valora i ha decidit enviar-lo al Tribunal de Corts perquè se celebri el judici contra l’únic imputat en la causa, Xavier Felipó.
En l’aute de conclusió del sumari, la batlle imputa a l’acusat els delictes d’administració deslleial d’empresa, estafa qualificada amb un perjudici de valor superior a 6.000 euros, fallida delictiva, falsejament de comptes socials i creació i ús de documents privats inautèntics. Xavier Felipó és membre d’una de les famílies andorranes de “pota negra” i, per tant, protegit pels poders fàctics del país.
Els estalvis de tota una vida
Valora, una societat de gestió de patrimonis que administrava els estalvis de centenars d’inversors, majoritàriament procedents de Catalunya, va ser declarada en fallida el 2 de gener del 2007. El col·lapse de l’empresa va deixar al descobert un forat milionari i va obrir un llarg procés judicial que, gairebé dues dècades després, just ara ha acabat desencallant-se.
Valora es presentava com una firma especialitzada en la gestió de capitals, amb una imatge de solvència i professionalitat que va generar confiança entre els seus clients. Molts inversors van dipositar-hi els estalvis de tota una vida, convençuts que els seus diners estaven en mans expertes i protegides pel marc financer andorrà.
Aquesta confiança es va esfondrar quan la societat va entrar en fallida, revelant-se la desaparició de més de 22 milions d’euros i afectant més de 400 clients.
“Una absoluta indecència”
La investigació judicial va confirmar que Valora havia realitzat operacions d’alt risc sense el coneixement ni l’autorització dels clients, contravenint els mandats de gestió signats. A més, diversos informes pericials van indicar la falsificació de documents comptables, que haurien servit per ocultar les pèrdues i donar una imatge fictícia de normalitat financera.
Un dels aspectes més escandalosos del cas Valora és l’extraordinària durada del procés judicial. Malgrat que els fets es remunten al 2007, el procediment ha avançat amb una lentitud extrema, amb llargs períodes d’inactivitat processal. La situació era tan insostenible i deixa en tan mal lloc el sistema judicial del Principat que Josep Maria Rossell, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), en un exercici de sinceritat, s’hi va referir explícitament en una entrevista concedida a Diari d’Andorra, el mes de maig de l’any passat: “És una absoluta indecència que el cas Valora porti tants anys encallat”, va afirmar.
Aquest retard ha generat dures crítiques al funcionament de la justícia andorrana. Més enllà de les pèrdues econòmiques, el cas Valora també ha deixat una empremta profunda en la reputació del sistema financer andorrà. L’escàndol va evidenciar mancances en els mecanismes de control i supervisió. Per a molts afectats, Valora no és només una estafa econòmica: és el símbol del fracàs institucional d’Andorra.
Ball de batlles
Els més de 19 anys que ha durat la instrucció judicial s’han caracteritzat per una desídia generalitzada en el que el cas ha dormit durant anys als calaixos de la Batllia i de la Fiscalia. Han passat pel cas Valora nombroses batlles que, malgrat portar a terme una instrucció escassa i maldestre, han estat promocionades després a altes esferes judicials. El sumari ha estat en mans de les batlles Cristina Bea, Anna Estragués, Canòlic Mignorance, Núria Garcia Val, Canòlic Mignorance (de nou) i l’última, Azahara Cascales, que ara ha tancat finalment el procediment i l’ha enviat a judici.
Aquesta demora injustificada va portar alguns perjudicats a adreçar-se al Tribunal Constitucional d’Andorra diverses vegades per vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable, reconegut a l’article 10.2 de la Constitució andorrana. Malgrat donar la raó als perjudicats, pocs avenços es van produir. D’altra banda, aquests perjudicats van rebre unes indemnitzacions ridícules per “danys morals”.
Nombroses diligències denegades
Durant el curs de la instrucció es van denegar nombroses diligències (sense argumentació) que haguessin ajudat a treure l’entrellat de què va passar i qui en van ser els responsables, a més de Xavier Felipó. Durant anys, els dossiers del cas eren a la Batllia sota clau (en alguns casos extraviats) i no era gens fàcil accedir-hi.
Finalment, amb la digitalització del sumari, els perjudicats van poder accedir a declaracions i informació molt valuosa que constava a la causa. D’altra banda, els noms de tots els clients van ser encriptats i la informació de les peces separades no ha estat de lliure accés per a les víctimes de Xavier Felipó. Disposar d’aquesta informació hauria ajudat a esbrinar l’entrellat d’operacions d’algunes persones properes a Felipó que, en canvi, en van sortir beneficiades amb la fallida.
Insolvent
La manca de transparència i la desídia han estat la tònica d’aquest procediment. Què s’ha volgut amagar? Qui més hi havia darrere del boc expiatori de Xavier Felipó?
L’exdirector general de Valora, després d’estafar 22 milions d’euros a persones que van confiar en ell i a les que va arruïnar, s’ha passat els darrers 19 anys fent-se l’insolvent i vivint -gens malament, per cert-, del suposat salari mínim que li paga l’empresa familiar. Això sí, la seva dona, fitxada per l’Andbank després d’esclatar l’affaire, ha tingut uns altíssims ingressos gràcies a diferents càrrecs que ha ocupat en aquest banc, que havia estat soci fundador de Valora a través de Reig Patrimonia, i que era el destinatari del tràfic de diners en efectiu provinents de Fibanc, a Barcelona, amb qui Valora mantenia una estreta col·laboració.