Des de la directiva, ni tampoc des de fonts properes a l’staff tècnic del primer equip, han deixat caure la veritable causa de la baixa de Lamine Yamal en el primer entrenament de l’any del dia 1 de gener a la tarda, a dos dies de partit, precisament programat perquè els jugadors celebrin el Cap d’Any amb la deguda moderació i prudència professional.
Així i tot, els mitjans més propers no han pogut impedir la detecció de malestar i disgust pel fet que Lamine Yamal no estigués en condicions d’entrenar amb la resta de l’equip aquest dijous, ni que fos per causa d’una d’aquestes gastroenteritis que, oportunament, cobreixen un ampli espectre de circumstàncies, siguin del tot clíniques o no.
El cas és que no hi va haver cap comunicat mèdic ni, per part de l’àrea de comunicació, cap filtració sobre el (mal) estat de l’estrella blaugrana, només l’afirmació que la seva participació en el derbi de dissabte no corria perill. Descartada, per tant, la gastroenteritis i la pubàlgia recurrent, l’explicació de la seva absència queda oberta a l’especulació i a la més ressacosa de les explicacions.
A la nova casa de Lamine Yamal d’Esplugues hi va haver festa i presència dels seus amics, d’això en poden donar fe els seus veïns, un dels quals va patir, per cert, una mostra d’incivisme i mala convivència des de l’altre costat de la paret de separació. Immediatament després de les campanades, aquest veí de Lamine Yamal, que havia preparat i gaudit amb els seus amics i familiars de la pirotècnia habitual per aquesta mitjanit tan assenyalada, va patir una mena d’‘atac’ des de l’altre costat a base de llançament d’ous que van impactar en el seu jardí interior, algun a punt d’impactar en algun convidat.
No cal qualificar el fet com res més que una petita trapelleria que tampoc va merèixer, per part de l’afectat, gaire més atenció ni tampoc plantejar-se denunciar-ho. Però sí que resulta, a efectes de la imatge del jove crac blaugrana, representatiu del tipus d’entorn i de companyia que freqüenta el seu domicili.
Costa entendre aquesta resposta tan absurda i poc madura, fins i tot per a les bromes, de llançar ous al pati del veí, i menys encara que els petards de mitjanit haguessin pertorbat el son i el descans de Lamine Yamal i que, precisament, aquesta fos la causa de la seva indisposició per entrenar l’endemà.
L’anècdota, que no és més que això, és reprovable com a actitud i comportament veïnal, fos ell mateix o els seus toiss qui dirigissin el llançament d’ous.