El primer quart del segle XXI ha deixat un augment de temperatura d’entre 2,1 i 2,2 graus a l’Alt Pirineu i Aran i a Ponent, segons dades del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), duplicant les previsions inicials. L’expert en canvi climàtic de la Universitat de Lleida (UdL), Víctor Resco, alerta que “estius extrems i tardors més curtes han vingut per quedar-se”, confirmant una acceleració del procés que ja es fa evident amb onades de calor més freqüents i intenses. Si es manté l’actual ritme de consum de combustibles fòssils, Resco apunta que l’augment podria arribar als tres o quatre graus en els pròxims 25 anys.
Aquest escenari obliga sectors clau com l’esquí a adaptar-se. Les estacions catalanes han apostat per tecnologia avançada en el trepitjat de pistes i la gestió de la neu per assegurar la viabilitat de les temporades. Segons la Associació Catalana d’Estacions de Muntanya (ACEM), l’ús de maquinària d’última generació i sistemes de mesura del gruix de neu permet aconseguir fins a un 15% d’estalvi en la producció de neu artificial. El seu president, Aureli Bisbe, destaca que la intel·ligència artificial (IA) serà clau per analitzar dades meteorològiques i anticipar necessitats davant els canvis climàtics.
A Ponent, l’augment de temperatura ja té impactes directes en l’activitat agrària i el territori. L’adaptació de les jornades laborals al camp, la reducció de precipitacions i el risc de desertificació marquen una nova realitat, acompanyada d’un increment de fenòmens extrems com pedregades i tempestes violentes. Només entre abril i octubre s’han registrat dinou episodis d’aquest tipus, una xifra rècord que evidencia com el canvi climàtic està redefinint el clima i els sectors econòmics del país.