L’auge de l’extrema dreta d’Aliança Catalana ha provocat un terratrèmol polític que sacseja tot el país. I Sant Cugat, un dels últims bastions dels postconvergents, n’és un exemple clar. Mentre el mapa electoral trontolla, Junts està provant una estratègia arriscada per evitar la pèrdua de simpatitzants, militants i vots que se’n van al partit de Sílvia Orriols: acostar-se cada vegada més als posicionaments de la dreta i la ultradreta.
A Sant Cugat, aquesta deriva no és una sensació sinó un fet constatable. Al ple del mes de novembre passat, Junts va assumir sense rubor les tesis de Vox i del PP en qüestions tan sensibles com la seguretat, l’habitatge o els drets socials. Paradoxalment, totes aquestes àrees són gestionades per ERC dins del govern municipal de coalició, presidit per Josep Maria Vallès, que comparteixen.
Les mocions aprovades amb aquest nou tripartit de Junts, PP i Vox representen un gir polític clar. És un bloc cada vegada més freqüent a Sant Cugat, que consolida un rumb reaccionari evident. I, mentrestant, què fa ERC? Els republicans, socis de govern de Junts, opten per mirar cap a una altra banda. Hi ha distanciament, però no gosen trencar.
