El fenomen de la gentrificació s’ha consolidat tant a Barcelona com a Madrid, i s’està estenent a altres ciutats espanyoles mitjanes, segons alerta un estudi del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ha analitzat les dades d’aquest fenomen entre el 2011 i el 2021.
Els investigadors han creat un índex de gentrificació, que permet radiografiar la substitució de població de menor estatus socioeconòmic per una altra de poder adquisitiu superior, a les 10 ciutats espanyoles més poblades, i han elaborat un mapa interactiu de cada ciutat.
Els resultats, basats en dades del Cens de Població i Habitatges de 2011 i de 2021 de l’Institut Nacional d’Estadística, i l’Índex de preus del lloguer del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana entre els anys 2011 i 2019, mostren que Barcelona i Madrid lideren gairebé tots els aspectes d’aquesta evolució, mentre que la resta de ciutats destaquen en facetes particulars.
La capital catalana encapçala el rànquing amb el barri de la Barceloneta al capdavant dels barris més gentrificats d’Espanya, amb un valor de 0,941. Barcelona és la ciutat on el fenomen s’ha manifestat més intensament i ara s’estén a barris com els de la Sagrada Família, Sant Antoni, l’interior de Sant Martí i Sants-Montjuïc.
Pel que fa al lloguer, clau en els processos de gentrificació, gairebé totes les ciutats analitzades han experimentat pujades notables, entre les quals destaquen els increments de Barcelona, València, Màlaga, Palma i Las Palmas de Gran Canària.
Aquest estudi també posa de manifest que la gentrificació no només transforma el paisatge urbà, sinó que altera l’estructura social de les ciutats. Un dels autors de l’estudi, Carlos Sanz Pérez, assenyala que es tracta d’un procés que “redefineix qui pot viure a quin barri” i alerta que les zones a les quals semblava que no afectava la gentrificació, “comencen avui a mostrar valors alts de l’índex, cosa que anticipa noves onades de desplaçament residencial”.