Recupero el meu llibre de capçalera des de fa unes setmanes: “Resistir”. Quan tinc dubtes sobre si Pedro Sánchez ha de convocar eleccions o resistir fins el 2027 el repasso. Obro el llibre per qualsevol pàgina i em trobo paràgrafs com aquest: “Amb l’extrema dreta no s’hi juga, no se la ‘posa a prova’ per curiositat o per despit; és precís combatre-la a tot arreu i tot el temps en nom d’un ideal: la democràcia. Sacrificar els valors de tolerància i de respecte a l’altar de la por suposaria trair aquest llegat valuós”.
L’autora de “Resistir” és Salomé Saqué. És francesa i dedica bona part del llibre al perill que representa l’extrema dreta pel seu país però també amplia el seu enfocament a la resta del món on els ultres es van obrint camí. I el que explica es pot aplicar perfectament a casa nostra.
Acabo de veure com la jerarquia eclesiàstica s’ha sumat a la campanya per carregar-se el govern progressista i el president de la Conferència Episcopal Espanyola, l’arquebisbe de Valladolid Luis Argüello, ha demanat que la dreta presenti una moció de censura o que Sánchez convoqui eleccions. No és el primer cop que ho demana. A la cúpula eclesial espanyola li fa nosa un govern que aposta per la separació de poders i el respecte per totes les creences religioses. És l’església que està darrere Abogados Cristianos o la que aplaudeix quan Vox instal·la un pessebre a la plaça Sant Jaume. La que paga cadenes televisives com 13TV que alterna misses amb tertúlies farcides d’insults contra el govern progressista i els partits que li donen suport.
M’entren unes ganes de resistir que no me les puc treure del damunt.
I hem de resistir no només per nosaltres, pels catalans, pels espanyols. Hem de resistir com a referència dels progressistes europeus que veuen Pedro Sánchez com una baula valenta del combat contra la supèrbia de Donald Trump, la violència invasora de Vladimir Putin o l’actuació genocida de Benjamin Netanyahu.
La ultradreta vol repetir la maniobra que va descavalcar Lula da Silva de la presidència del Brasil o Antonio Costa de la presidència del govern de Portugal. Amb tots dos se’n van sortir. Portugal ara és en mans de la dreta i la ultradreta i els socialistes trigaran en tornar al govern, si és que ho aconsegueixen. Lula, en canvi, va revifar i ha tornat a la presidència brasilera.
Els poderosos, els bilionaris ho tenen clar. Compren mitjans i voluntats amb els seus diners. A la ciutadania li costa trobar ja mitjans de comunicació que no estiguin a les mans dels potentats. Als que els molesten els bombardegen amb querelles i denúncies reclamant compensacions caríssimes per fer-los callar.
Saqué acaba “Resistir” així: “Imaginem una conversa amb les generacions futures. Què els direm? Haurem estat a l’alçada del desafiament al que ens enfrontem avui? Haurem preservat aquesta flama fràgil que és la democràcia per poder transmetre’ls-hi, més viva encara? Avui aposto a que sí. Perquè haurem sabut resistir plegats”.
De quina banda estàs tu?