La vergonyosa imatge del Camp Nou envaït impunement per milers de seguidors de l’Eintracht Frankfurt no es repetirà aquest dimarts, sobretot perquè la UEFA no ho tornaria a perdonar, com va fer fa tres anys, aquella nit humiliant per a milers de socis del Barça que, amb permís i la col·laboració necessària de Laporta, van ser insultats, empesos, colpejats i vilipendiats a casa seva. La junta de Laporta va reaccionar amb tebiesa i de la pitjor manera possible, assenyalant i acusant els mateixos socis de ser responsables d’haver posat en circulació milers d’abonaments, desviant així l’atenció del veritable origen d’aquell desastre: la permissivitat i la sospitosa complicitat de la directiva abaixant la guàrdia des del minut zero d’aquell partit. Els grans beneficiats van ser, directament i generosament, les agències oficials del FC Barcelona –controlades per amics del president i de la directiva– que van poder obtenir un benefici mínim del doble del preu facial de cada entrada de les més de 35.000 canalitzades impunement fins a la butxaca dels aficionats alemanys.
Aquesta vegada, si depengués només de la voluntat de la junta, s’hauria repetit la mateixa estratègia, una fosca maniobra de revenda que només un soci, Josep Maria Minguella, continua denunciant preguntant-se a on (a qui) van anar a parar els enormes guanys d’aquell gran frau.
La diferència és que la UEFA ha advertit seriosament Laporta que, si els fets es repeteixen, sancionarà el Barça i no dissimularà com l’altra vegada, quan tenia motius de sobra i l’oportunitat més que justificada de tancar l’estadi per la vulneració directa, massiva i íntegra de totes les mesures de seguretat exigides.
En el fons, però, l’instint pervers i malintencionat del laportisme sempre deixa entreveure d’una manera o altra la seva ambiciosa i desmesurada avarícia, en aquest cas en forma de trampa als socis perquè, si hi ha revenda i incidències, siguin ells i no la junta directiva els que anticipadament carreguin amb les culpes.
Perquè hi ha truc dins d’aquest ampli desplegament de mesures antifrau anunciades per la directiva, com que les entrades només s’han posat a la venda als socis i que aquests no les rebran a la seva aplicació –restringida i exclusiva– fins poc abans del partit. No acaben d’encaixar en el temps ni en la forma ni en el fons els elements posats en joc, principalment que aquest primer anunci de restringir la venda als socis del FC Barcelona es va fer després que les taquilles ja estiguessin funcionant i en mode obert des de dies abans.
En paral·lel, des del mateix dijous 4 de desembre de l’anunci d’aquesta limitació a través del web oficial, milers d’ofertes d’entrades es van posar a disposició de qualsevol aficionat amb capacitat econòmica per adquirir-les a les plataformes habituals com Viagogo i les més importants, fora del radar de la junta, o no.
Curiosament, 24 hores més tard, el divendres 5 de desembre, el web del Barça ampliava les severes condicions de venda amenaçant els socis –teòricament els únics potencials compradors– amb actuacions encara més extremes: només es distribuiran entrades electròniques –no en PDF–, no es podran transferir com en altres partits, es farà un seguiment diari de les vendes amb l’objectiu d’identificar possibles patrons de venda fraudulenta i, en cas que la traçabilitat apunti a un soci, el seu nom, juntament amb una acusació amb proves, s’elevarà a la Comissió de Disciplina, ja que per estatuts fa anys que està prohibida i castigada la cessió onerosa de l’abonament.
Per què, a més, s’han anunciat controls visuals i d’identificació el mateix dia del partit als accessos i a les grades si només hi poden accedir socis amb l’entrada a l’App exclusiva, en format digital i no són transferibles? Hauria de bastar amb aquests ajustaments si no fos perquè hi ha gat amagat.
Igual de confusa i estranya ha sonat la notícia difosa pels canals periodístics més fidelitzats i obedients a la junta de dissabte al vespre en el sentit que, gràcies a aquest gran esforç en la lluita contra la revenda il·legal, ja s’havien identificat 323 casos sospitosos de socis i de set abonats amb indicis de venda fraudulenta. Notícia que no va recollir el club en el seu web oficial, només divulgada a través de filtracions a una sèrie de mitjans seleccionats.
Realment, eficaç, potser massa fins i tot, aquesta ofensiva i ànsia de la junta per depurar responsabilitats tres dies abans del partit si és cert que l’entrada electrònica encara no havia estat enviada als socis, ni en digital ni en PDF, almenys segons la mateixa informació del club. Per quin art d’endevinació el club sabia que 330 socis planejaven revendre el seu seient abans de saber quin seria i no se sap com si des de l’App és impossible? O via esotèrica o, si és veritat que s’ha donat caça als malfactors, perquè ja circulaven entrades misteriosament des de dies enrere. Si no, és que la notícia, sospitosament no oficial ni reconeguda, formava part d’un relat més de cara a la galeria que una altra cosa.
El cas és que, igualment, divendres, dissabte i diumenge han continuat apareixent centenars d’entrades per al Barça-Eintracht (en diferents seccions de la grada, a escollir) als canals de venda d’events que només poden correspondre o bé a les que es reparteixen per contracte als turoperadors, les de cortesia, les de la UEFA o les procedents dels socis que, teòricament, encara no disposen d’elles.
El club, de manera oficial, havia assegurat dijous passat que “destinarà totes les localitats disponibles exclusivament a socis i sòcies”, tot i que sense precisar si mantenia, per exemple, la quota de les seves agències de confiança. Costa de creure que, per aquest partit, amb la limitació de no acceptar targetes de fora del territori, la junta els les hagi negat. Si, a més, se’ls ha deixat al mateix preu que als socis, els beneficis d’aquesta revenda ‘oficial’ poden batre rècords, ja que les més econòmiques a 59 euros ja estaven ahir diumenge en preus estratosfèrics a partir de 519 euros i fins als 1.939 euros segons la zona. Una plusvàlua que no redundarà, en cap cas, en benefici de la tresoreria del Barça i sí en aquells que continuen aprofitant-se dels molts tripijocs i opacitat de la circulació secreta de les entrades.
La junta, però, es va referir a destinar totes les entrades “disponibles”, terme ambigu que s’ha d’interpretar com la quantitat de localitats que, a criteri de la junta, o sigui de Laporta, es poden alliberar un cop restades les de l’Eintracht (2.000), les de la UEFA, intocables, i aquella xifra indeterminada i no feta pública ni explicada en mans dels turoperadors oficials.
Xifra tan imprecisa que, si al final als socis sense abonament els han arribat 1.000 o 15.000 seients, tampoc ningú ho sap. Ni ho sabrà. Només ha transcendit que, hàbilment, s’han identificat 330 socis ‘dolents’.
Per sobre dels subterfugis i intrigues a propòsit de la (re)venda per a aquest partit, l’aparell laportista ha posat en marxa un relat propagandístic i manipulat, fins i tot una mica exagerat, per allunyar-lo de la seva directa implicació en l’escàndol ignominiós d’aquell Barça-Eintracht del qual mai se sabrà la veritat.
Com passarà aquest dimarts. La història de sempre.
