Cada matí comença amb el mateix ritual: obrir els ulls i sentir que el dia és una pista de circ. No hi ha xarxa, només una corda estirada entre dos extrems: la maternitat i les oposicions. I com no, també la feina. A sota, el buit de la culpa, sempre a punt per engolir-te. I de fons els deures del teu fill, les extraescolars, els apunts que esperen, el rellotge que corre i el teu propi cansament.
La jornada laboral és només el teló de fons, però el veritable número és mantenir totes les boles en l’aire sense perdre el somriure ni la salut mental. Conciliar maternitat, feina i oposicions és un esport extrem, on l’estrès crònic es converteix en company de viatge. Ansietat, irritabilitat, fatiga: són els animals salvatges que esperen a la gàbia, llestos per sortir si abaixes la guàrdia.
A l’administració pública, on més de la meitat dels empleats són dones, la presència femenina no sempre es tradueix en condicions justes. Moltes mares caminen amb boles invisibles a les mans, mentre intenten no caure en el buit de la culpa que acompanya cada decisió: dedicar temps als fills o a un mateix o als llibres.
Les dades mostren que no és un tema socialment residual. El 2023, més de 5 milions de persones van mostrar interès per opositar a l’Estat Espanyol. En un any va passar de 2,9 milions, el 2022, a més de 5 milions. Diversos estudis coincideixen en un punt: la majoria d’opositors són dones.
Segons GAD3, aproximadament el 55 % dels candidats a oposicions són dones, amb edats que solen oscil·lar entre els 25 i els 44 anys. El perfil més habitual és el d’una dona de 32 anys que treballa a temps complet. Les dades oficials també ho confirmen: en la convocatòria de l’Administració General de l’Estat (AGE) de desembre del 2024, el 67 % dels opositors eren dones. Si combinem aquestes xifres amb l’estimació global d’uns 6,5 milions d’opositors, podem deduir que entre 3,5 i 4 milions són dones. Una part significativa d’aquest grup, basant-nos en l’edat mitjana, inclou moltes mares.
Això reflecteix una tendència a l’alça en l’interès per l’ocupació pública probablement explicada per la precarietat dels salaris en el món laboral privat, que són de mitjana un 32% més baixos que els públics (si ja ho eren el 2021, ara probablement ja és encara pitjor).
Tornant al tema, us explicaré una anècdota: jo mateixa vaig aprendre que la paciència i la planificació són més poderoses que les nits sense dormir. Després d’anys estudiant lleis com si fossin laberints, i amb la meva formació en psicologia, vaig descobrir que podia transformar el coneixement emocional en eines per a altres mares i opositors.
Un consell que mai falla: dormir bé, menjar equilibradament, fer exercici i mantenir relacions socials no són opcions, són imprescindibles. Potser cal abaixar la freqüència, probablement molt, però una cosa us puc dir; jo mai estudiava si no tenia el cap clar; sabia que hores d’estudi amb el cervell cansat serien hores perdudes.
La ciència ho confirma: un son de qualitat millora la memòria, la creativitat i la capacitat de resoldre problemes. Fins i tot una migdiada pot resultar en una tarda/nit molt més productiva.
L’estrès emocional es manifesta com a ansietat, fatiga i dificultat per gestionar rols múltiples. Conciliar no només millora l’equilibri personal, sinó també el rendiment laboral i acadèmic, reduint la sensació de culpa i l’aïllament.
Per això, cal crear xarxes de seguretat emocionals: família, amics, mentors i hàbits saludables actuen com trampolins que et permeten recuperar-te si alguna bola cau. Aprendre a gestionar el temps, descansar i reservar espais per a tu és el que fa que la corda fluixa no es converteixi en un carreró sense sortida, sinó en un camí on pots avançar amb confiança i fins i tot, en alguns moments, amb alegria. Però això sí, el temps d’estudi ha de ser al 100%. Millor poc i de qualitat que molt i amb el cap espès.