El Parlament de Catalunya ha acordat aquest dimecres la tramitació per lectura única d’una proposició que reconeix la condició d’agents de l’autoritat al personal funcionari i directiu dels centres penitenciaris.
Aquesta tramitació per via ràpida ha tirat endavant gràcies als vots del PSC, que ha presentat la proposta, Junts, el PP, Vox i AC. Per la seva banda, ERC, els Comuns i la CUP han votat en contra i han compartit una roda de premsa amb representants de la Xarxa Dret i Presó, que han criticat que la mesura “no respon a una necessitat real” dels centres penitenciaris i que sorgeix dels “xantatges i pressions” d’alguns sindicats.
La iniciativa pretén proporcionar “seguretat i protecció jurídica” a les tasques dels treballadors de les presons i, a més, reconeix l’obligació de la Generalitat “d’indemnitzar” el personal que en forma part per les lesions o danys que hagin patit en l’exercici de les seves funcions.
Un cop aprovada la tramitació per lectura única, els grups parlamentaris tenen fins aquest divendres, 5 de desembre, per presentar esmenes a la proposta, que arriba a la cambra catalana després de les protestes dels funcionaris de presons per les agressions patides els darrers anys.
Precisament, segons un estudi de la plataforma de funcionaris Marea Blava, elaborat a partir de dades oficials i d’altres extretes d’antics informes de l’entitat, 555 funcionaris van patir agressions a les presons catalanes el 2024, una xifra superior a les registrades el 2023 i el 2022, que van ser 536 i 541, respectivament. A més, l’any passat es van comptabilitzar 25 agressions sexuals a treballadores penitenciàries, una xifra que ha augmentat des que, cinc anys enrere, era gairebé “inexistent”, segons el mateix estudi.