La directiva de Joan Laporta ja ha demostrat la seva capacitat per vulnerar qualsevol llei, norma o reglament si la finalitat és servir a interessos que avui semblen certament foscos i que algun dia, a més de ser sospitosos, revelaran la seva veritable naturalesa, caldrà veure si amb conseqüències legals. L’última violació del codi ètic blaugrana, dels estatuts i del respecte degut als socis i al prestigi del FC Barcelona es pot qualificar, sense embuts, com un intent de ‘xoriçada’ en tota regla per part de Zero Knowledge Proof, una societat dedicada principalment al llançament d’actius digitals com tokens, la promoció dels quals es fa a través de figures controvertides a les xarxes socials i amb un model de negoci que sembla orientat a aprofitar la notorietat i la manca de regulació en el sector de les criptomònades per captar inversors i socis comercials.
La Vanguardia, només aquest mitjà entre els majoritaris i més influents en l’entorn social blaugrana, va fer seguiment de l’alerta emesa pel Financial Times sobre les perilloses característiques de Zero Knowledge Proof (ZKP), que feia pocs dies que era patrocinador del Barça en l’àmbit del complex i inestable negoci de les criptomònades. L’acord, relatava el Financial Times, només podia respondre a “la desesperació del Barça per buscar noves fonts de finançament amb una empresa de molt baixa reputació en el sector”.
Estirant el fil, es va acabar informant que Laporta havia donat instruccions de ‘trencar’ aquesta vinculació després que transcendís que el seu promotor, Andrew Tate, no només és “un exlluitador de kickboxing amb 21 càrrecs a la justícia del Regne Unit, entre els quals es troben els de violació, tràfic de persones, agressió i control de la prostitució”. A més d’estar radicada a Samoa, territori d’opacitat i llibertinatge fiscal, ZKP no va trigar ni una setmana a llançar un token sota la suposada garantia i reputació del FC Barcelona en una maniobra que el Barça va haver de desmentir per evitar complicacions legals. ZKP, segons aquesta mateixa informació, amb prou feines registrava 32 seguidors a ‘X’ abans que el seu ‘líder’ Andrew Tate publiqués un vídeo personal del llançament d’un token sense cap mena de transparència, fins i tot, al contrari, “presumint de no oferir informació sobre els seus inversors ni els seus socis”.
7.800 socis sense el Barça-Alavés
En paral·lel, la mateixa directiva de Laporta exhibia aquesta mateixa negligència i ineptitud deixant sense poder entrar 7.800 socis dissabte passat al Barça-Alavés per un altre d’aquests errors matussers que ja són un senyal inequívoc d’identitat de l’administració laportista, en aquest cas imputable al seu departament de Ticketing i firmat pels mateixos culpables de la inquisició sistemàtica contra els abonats de Montjuïc —ara de l’Spotify— o la colossal i mai explicada entremaliadura interna de la invasió alemanya, vexatòria i insultant, del Barça-Eintracht.
Però caldria fixar-se també i amb una preocupació justificada en la trajectòria d’una altra àrea clau i de pes en el desori de les demandes del president, el Compliance Officer Sergi Atienza, de qui depèn en la teoria i en la pràctica que al Barça no li fiquin gols —tret que es deixi perquè el partit està pactat— com el de ZKP.
La seva actuació en aquest vergonyós episodi reafirma la burla i el menyspreu provocats per l’anunci que el FC Barcelona havia rebut les certificacions ISO 37301 i UNE 19601 “sent la primera organització esportiva a Espanya en aconseguir-les simultàniament, cosa que la posiciona com a referent en compliment normatiu en l’àmbit esportiu i institucional. L’abast del sistema de compliance del club posa especial èmfasi en la prevenció de delictes penals, la prevenció del blanqueig de capitals i la promoció d’una cultura d’ètica i transparència en la gestió”, deia la propaganda oficial al respecte. Una burla.
El Compliance Officer del Barça va debutar modificant el Codi Ètic del club perquè familiars i amics de Laporta i del seu nucli dur poguessin ser contractats sense control i sense necessitat d’acreditar currículum ni mèrits professionals. També està darrere de l’arbitrarietat de l’adjudicació de les obres a Limak, de les assignacions de les Barça Academy a caprici del president, de l’auditoria irregular i rebutjada per Crowe amb la qual Laporta pretenia inscriure Dani Olmo, de la recaptació irregular per als costos dels avals per part de tercers, de l’aval mateix per a les inscripcions, participat per un agent de jugadors, de l’acceptació de les garanties de cobrament de Barça Studios, de les clàusules que van permetre que l’Atlètic de Madrid recuperés gairebé gratis Griezmann o que el PSG s’emportés Dembélé sense gaire esforç i d’un llarg etcètera de tripijocs i trapelleries que també el temps, més enllà de les filtracions puntuals, despullarà i deixarà al descobert en forma de carnassa per als tribunals si en algun moment una directiva es proposa rescatar almenys part del gran perjudici causat per un departament que, precisament, hauria d’evitar-los.
Ara, sobre el cas concret de ZKP, caldrà corroborar que realment la directiva és capaç i té la ferma voluntat de desfer el conveni. La lletra petita del contracte, aquesta que sovint el Compliance Officer sol no revisar, dictarà finalment la resolució d’un problema agut d’imatge i de reputació financera per al Barça.
La dinàmica i l’estadística fan pensar, no obstant això, que difícilment Laporta aconseguirà desfer un altre embolic si no és, com sempre, a costa d’una generosa liquidació pels danys i perjudicis ocasionats que li passaran factura al Barça. I, sens dubte, amb la certesa que el Compliance Officer Sergio Atienza continuarà al seu lloc, i condecorat.