El fiscal anticorrupció de l’Audiència Nacional Fernando Bermejo ha assegurat aquest dimecres, en la tercera sessió del judici contra la família Pujol, que la investigació judicial no té cap motivació política ni “espúria”. El fiscal ha demanat la inadmissió de les qüestions prèvies plantejades per les defenses i ha defensat la plena legalitat de la llarga investigació.
En aquest sentit, Bermejo ha assegurat que la investigació té un origen legal, amb la denúncia policial de Victoria Álvarez, l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, que s’han garantit els drets dels investigats en tot moment i que cap dels delictes està prescrit. També ha dit que el fet que el blanqueig de capitals es cometés a l’estranger fa que l’Audiència Nacional sigui competent per jutjar-los.
El fiscal ha insistit que la investigació judicial no ha tingut cap intencionalitat política, sinó només la persecució de delictes econòmics, i ha recordat que “ningú va obligar Victoria Álvarez a declarar”, que tampoc es va obligar el diari El Mundo a publicar informacions sobre els comptes de Pujol a Andorra ni la posterior confessió de l’expresident. També ha descartat parlar de l’excomissari policial José Manuel Villarejo i ha deslligat l’inici de la investigació d’una suposada operació Catalunya a Andorra contra l’independentisme i la família Pujol
“Respecte a l’operació Catalunya, el que no consta, no es coneix, i no es poden introduir qüestions polítiques en una qüestió processal i jurídica” sobre delictes econòmics, ha dit Bermejo, que ha lamentat que “s’ha pretès convertir rumors polítics en causes de nul·litat”, però “cap tribunal pot admetre que hipòtesis no acreditades substitueixin requisits estrictes i taxats de nul·litat processal”. Per tot això, el fiscal anticorrupció ha assegurat que no existeix una “investigació prospectiva”, que la Udef de la Policia Nacional “ha actuat sempre sota control judicial” i que tota la investigació del magistrat instructor José de la Mata ha estat ratificada pas a pas i posteriorment per la sala penal de l’Audiència Nacional.
Prescripció dels delictes
Bermejo ha citat l’inici de la investigació com a element per discernir si els delictes estan prescrits o no, com al·leguen les defenses. Per al fiscal, el termini de prescripció el marca el delicte més greu, en aquest cas el blanqueig, i el període de prescripció s’interromp quan es dirigeix la investigació contra l’investigat. El termini no comença amb la data de la factura suposadament falsificada, sinó quan aquesta produeix el seu efecte posteriorment, que és el que causa el delicte.
En aquest sentit, ha dit que la falsedat documental no es pot aïllar com a delicte, sinó que va ser “instrumental” per cometre altres delictes, com el frau fiscal o el blanqueig. Així, també ha assegurat que el dia de l’inici del termini de prescripció és quan s’acaba l’activitat delictiva o quan aquesta es descobreix, no pas quan s’inicia el delicte. De fet, la falsedat formava part del “circuit” delictiu, segons Bermejo, que va anar del 1992 al 2011.
Segons el fiscal, la consumació del delicte no va cessar fins que es va descobrir el 2012, i ha assegurat que fins i tot començat el procediment judicial el 2014, es van moure fons bancaris per ocultar-los, motiu pel qual s’acusa Jordi Pujol Ferrusola i a la seva exdona per frustració de l’execució. Diversos advocats defensors també van al·legar que els escrits d’acusació no concretaven l’activitat delictiva prèvia al blanqueig de capitals, però Bermejo ha assegurat que no cal concretar-la, sinó que n’hi ha prou amb comprovar que sense aquella activitat no hi hauria hagut posteriorment el blanqueig dels diners obtinguts fraudulentament.