Pau Ferrer, advocat de quatre dels fills de Jordi Pujol i Soley –Marta, Mireia, Pere i Oleguer– ha presentat com a prova de la seva defensa el llibre Banca Catalana, más que un banco más que una crisis, publicat l’any 1985. En aquest llibre, els periodistes Siscu Baiges, Enric González i Jaume Reixach sostenien la tesi que la família Pujol va treure molts diners de Banca Catalana quan van saber que l’entitat estava a punt de fer fallida. Per l’advocat, aquesta informació és “alternativa” a la plantejada pel ministeri fiscal, que considera que els diners que la família de l’ex-president va ocultar durant molts anys a Andorra procedien de comissions tèrboles vinculades a contractes amb les administracions governades pel partit de Pujol, Convergència Democràtica.
Aquesta “hipòtesi alternativa” anunciada per Pau Ferrer contradiu també la versió que va donar l’ex-president de la Generalitat quan va confessar l’existència dels comptes corrents andorrans. Jordi Pujol va atribuir aquella fortuna als diners que li havia donat el seu pare, Florenci Pujol, en forma de deixa coincidint amb el seu accés a la presidència de la Generalitat, l’any 1980. Florenci Pujol va morir aquell mateix any i, en canvi, la fallida de Banca Catalana es va produir tres anys més tard. És a dir, Pujol hauria ocultat que, a més de la deixa, els diners andorrans també procedien, si més no en part, dels que van treure del banc poc abans de la seva expropiació.
No va ser només la deixa
Ferrer ha presentat aquesta prova en la seva intervenció en la presentació de les diligències prèvies del judici a la família Pujol i a un grup d’empresaris que va començar ahir a l’Audiència Nacional: “S’aportarà documentació, ja s’ha presentat per via telemàtica còpia de la mateixa. Es tracta, en primer lloc, d’un segment d’una investigació periodística publicat l’any 85 en relació amb el perfil econòmic, social, empresarial del senyor Florenci Pujol i Brugat de qui s’afirma, per la hipòtesi alternativa a la defensa, procedir els fons que nodreixen els comptes andorrans que s’afirmen titularitat dels nostres defensats. Es tracta d’una investigació periodística que connecta Florenci Pujol i Brugat amb una fortuna vinculada a activitats i iniciatives empresarials a Banca Dorca, Banca Catalana, el mercat de divises en companyies com ara el Laboratori Martín Cuatrecasas, etcètera”.
També ha aportat una publicació del Butlletí Oficial de l’Estat del 9 de març del 1959 en què, segons ha explicat, “apareix una extensa llista de persones sancionades o investigades per tinença d’actius a l’estranger, concretament a Suïssa, persones entre les quals també hi ha el senyor Florenci Pujol de qui s’afirma procedir els fons ingressats en última instància als comptes andorrans”.
I ha acabat dient que “es tracta d’oferir al tribunal mitjançant aquests mitjans de prova elements de corroboració, versemblança, encara que sigui perifèrica, de la hipòtesi alternativa de la procedència de fons en aquests saldos que anunciem, força provatòria que haurà de desplegar aquests mitjans que aportem i que interessem que siguin admesos pel tribunal”.