En el marc del relat oficialista imposat per la directiva, Joan Laporta va aconseguir elevar a un estatus d’absoluta acceptació social i mediàtica la mastodòntica i insuperable herència de Josep Maria Bartomeu, de 481 milions en números vermells al final de l’exercici 2020-21. Ara s’ha sabut, però, que en realitat el president no es va atrevir a declarar-los a Hisenda per una raó ben simple: el fisc no li hauria acceptat més de 270 milions de pèrdues, ja que la resta, fins a aquests 481 milions anunciats, eren ajustos sense fonament en forma de provisions il·lusòries i d’amortitzacions anticipades inacceptables. No hauria colat.
Laporta sabia perfectament que no podia defensar davant d’Hisenda aquest saldo negatiu gegantí i artificialment inflat que sí li havia estat fàcil d’aprovar a l’assemblea de l’octubre del 2021, de 481 milions de fons propis negatius com a impacte final en el balanç, un llast del qual el FC Barcelona ja no s’ha pogut recuperar.
L’engany va ser brutal, de més de 200 milions, tot i que legal des del punt de vista de la normativa, ja que el balanç permet reflectir les pèrdues comptables més enllà de les fiscals, en aquest cas perquè en anunciar dèficit el FC Barcelona podia beneficiar-se d’un crèdit fiscal. Aquest tractament significa que, com que no hi ha beneficis, a més d’evitar l’obligació de pagar l’impost de societats, el club va poder fins i tot reduir les pèrdues. Així, en l’exercici 2020-21, la base imposable declarada va ser de 290 milions de pèrdues, afectades per un impost diferit de 54 milions i un resultat de 270 milions de pèrdues reals, això sí, subjectes a l’obligació imposada per Hisenda de compensar-les amb beneficis en els exercicis següents.
La revelació d’aquesta colossal trampa laportista, assegurant als socis que els comptes d’aquella temporada meritaven unes pèrdues de 481 milions, però declarant només 270 milions davant d’Hisenda perquè la resta era fum, només foc d’artifici, la va fer l’exdirectiu Xavier Vilajoana, dijous de la setmana passada, en la presentació d’un informe econòmic elaborat per l’economista, advocat i professor d’Estratègia, Màrqueting i Finances a la Universitat Pompeu Fabra Jordi Mercader.
Sota aquest altre context exposat amb el rigor de l’exactitud i dels criteris comptables aplicats correctament, Vilajoana va deduir, lògicament, que la finalitat interessada d’armar aquest teatral decorat de 481 milions de pèrdues (270 milions en realitat i principalment causades per la pandèmia) era la de criminalitzar fins a l’excés i l’abús la gestió de la junta anterior de Bartomeu. Però, també ho ha denunciat Xavier Vilajoana, qui en va pagar les conseqüències va ser Leo Messi, acomiadat el 5 d’agost del 2021, amb l’argument preferent de la tràgica situació econòmica i financera del moment.
Laporta hauria pogut assegurar la continuïtat de Leo Messi perfectament amb dos senzills passos. El primer, haver tancat la seva renovació abans del 30 de juny per evitar computar com a “fitxatge” la necessitat de signar un nou contracte un cop adquirida la condició d’agent lliure. I el segon, tan senzill com haver declarat davant LaLiga fidelment l’impacte de la pandèmia, d’uns 200 milions segons el càlcul de la mateixa patronal, que tampoc no es va creure els comptes de Laporta i va encarregar una auditoria independent. Les pèrdues per la covid els clubs podien repercutir-les en quatre temporades.
En aquella conjuntura, en canvi, al president li va convenir molt més deixar-se arrossegar pel fatalisme de Ferran Reverter, CEO acabat d’arribar, i pel pervers consell del vicepresident Eduard Romeu, en aquell moment amb veu i vot com a testaferro de José Elías, l’avalador clau. Tots estaven en el joc i entre tots van fabricar aquell fals relat financer per condemnar Messi. La pobra excusa que LaLiga va fer xantatge al Barça perquè acceptés la injecció del Fons CVC tampoc se sosté, perquè, precisament, aquells diners no podien emprar-se, excepte una quantitat molt limitada, per fitxar futbolistes.
Cobraria força, per tant, la teoria que a Laporta li interessava desfer-se de Messi i facilitar-li la sortida al PSG per algun tipus d’interès privat. Per això, Vilajoana ha exigit que Laporta “ens expliqui per què se’n va anar Messi, ja que no va ser per raons econòmiques”, ja que el Barça no estava arruïnat llavors. Ara sí que ho està, fruit de la gestió de Laporta.
*Pots llegir aquesta informació a l’edició d’aquesta semana de la revista EL TRIANGLE