El laportisme s’acaba complicant la vida i caient de ple en les seves pròpies trampes cada cop més per culpa d’aquesta claca i exèrcit maldestre d’aduladors cecs de la figura del president Joan Laporta, un col·lectiu creixent en fanatisme i, en general, força indocumentat.
Amb més motiu, de nerviosisme i precipitació, a mesura que s’acosta el moment de la reobertura de l’Spotify, dies també de ràbia continguda entre les desenes de novells que revolten al voltant del president com el vulgaríssim Lluís Carrasco, incapaç de sobreposar-se, destrossat i desorientat, pel xoc de la foto furtiva de Messi a l’estadi. Una imatge d’un impacte mundial que ha posat definitivament la seva lona del Bernabéu de les eleccions del 2021 al lloc que li correspon: al final de la cua de tots els elements que realment van condicionar el vot majoritari a Laporta, especialment el fet que Leo acudís a votar aquell dia 7 de març a l’estadi, com un soci més, acompanyat del seu fill en un gest inequívocament laportista.
Posseït per l’agitació interna resultant d’aquesta punyalada a la propaganda laportista –en la pràctica només significa que aquesta vegada Messi no donarà suport a Laporta a les urnes, amb el pànic associat que pugui vestir la samarreta d’un altre candidat–, Lluís Carrasco no va tenir altra ocurrència que intentar propagar un relat fantasiós sobre els indubtables beneficis del que s’ha anomenat el last dance de Messi al Camp Nou. És a dir, que pogués jugar ni que fos sis mesos per penjar les botes a casa seva vestit de blaugrana. S’ha obsessionat tant a vendre aquesta idea a tothom, fins i tot sabent que Laporta la rebutja del tot, que no va poder reprimir un missatge eufòric des de la seva habitual tribuna propagandística de la televisió pública de Catalunya. “En un sol any podria generar més de 200 milions”, va dir.
Va tenir sort que ni els seus contertulians ni ningú li va replicar amb un altre relat, aquest sí possible, però que Laporta, llastat per interessos inconfessables, va tallar de soca-rel l’agost del 2021. Tan simple i profitós com hauria estat no dinamitar la continuïtat de Messi al Barça. Amb una altra Pilota d’Or, un Mundial i qui sap si amb una altra Champions amb el Barça, els elevats ingressos que ja generava (990 milions el 2019) s’haurien mantingut i augmentat en un volum i proporció històrics.
Al contrari, el Barça de Laporta, en comptes d’haver llençat per la borda i perdut 1.000 milions per culpa d’haver fet fora Leo, ara nedaria en l’abundància, no hauria necessitat cap palanca, menys encara les falses, i hauria facturat, si més no i anualment, aquests 200 milions que ara imagina el despistat Carrasco en els sis mesos d’aquest last dance, ara completament descartat.
És a dir, el Barça hauria acumulat 1.000 milions de beneficis si més no des del 2021, per no parlar del valor incalculable d’haver pogut alinear en un mateix equip Leo Messi i Lamine Yamal. Impossible llançar una crítica pitjor i més dolorosa a Laporta, el seu cap, el seu ídol i el seu modus vivendi mediàtic, que aquest deliri de Lluís Carrasco.
D’altra banda, la mateixa febre del retorn a les Corts, causa de tota mena d’al·lucinacions i visions estranyes entre els laportistes, també ha afectat el sentit comú dels genis de la tresoreria de Laporta a l’hora de limitar al mínim la presència de socis al partit inaugural d’aquest dissabte davant l’Athletic. Ho han aconseguit imposant uns preus desorbitats i inabastables per als socis no abonats, d’entre 589 euros i 199 euros, això sí, amb un 20% de descompte tan insatisfactori com irritant.
Responen, en realitat, al que sent i pensa Laporta de debò: que el soci no ha estat a l’altura a Montjuïc i que, cegament, ha decidit que prefereix turistes i vips abans que continuar suportant el pes d’una massa social que es nega a gratar-se la butxaca i que, a més a més, es queixa per tot, perquè els facin fora de l’assemblea, perquè els prenen els seus drets més elementals i perquè, a sobre, volen opinar i participar de la vida del club. Laporta els ignora i menysprea si són socis i els insulta amb tota la seva mala bava (“setciències” i “mestretites”) si destaquen a l’oposició, com Víctor Font.
El periodista de Mundo Deportivo, Xavi Bosch, ha radiografiat aquest ferm ancoratge del president, tan radical i perillós que fins a la seva pròpia directiva intenta maquillar i endolcir per por que pugui lacerar la seva elevada popularitat electoral.
El periodista, sempre referent d’aquest barcelonisme íntegre que, d’altra banda, minva i s’apaga, creu que aquests preus són desorbitats i poc respectuosos amb els socis, que són els “propietaris” del club. L’argument principal és que, després de dos anys de fidelitat a Montjuïc, els socis no es mereixien ser penalitzats amb preus tan alts. Denuncia falta de sensibilitat i equilibri entre la junta, ofegada en deutes, i la necessitat desesperada d’ingressos. I recorda que, el 2023, quan el club va anunciar els preus per a l’estadi Lluís Companys, hi va haver una pujada del 44% en els abonaments (els de tribuna, per exemple, de 1.200 a 1.738 euros), cosa que va generar una forta reacció social i una caiguda en les vendes. Després de la pressió, el club va haver de rebaixar els preus a la meitat. Ara, amb el retorn al Camp Nou, es repeteix la mateixa dinàmica: preus alts, indignació i la sensació que la junta no ha après dels errors anteriors.
Davant aquesta reacció social de malestar, la vicepresidenta Elena Fort ha intentat justificar l’abús, però, sospitosament, ha deixat clar que “hem de fer un esforç entre tots. Els dos partits al Johan Cruyff van ser un impacte econòmic negatiu. Els preus responen a un moment puntual i amb l’aforament complet tornem a la normalitat”, ha dit per intentar apaivagar aquest desànim.
Una afirmació que venint de qui ve, la directiva que més ha mentit, manipulat i s’ha burlat dels socis, només es pot interpretar d’una sola manera. Que es preparin els socis de cara a aquest moment no tan llunyà en què, amb la coberta acabada, s’ajustin els abonaments a l’alça. Fins al juny se salvaran només perquè hi ha eleccions a la vista i perquè el conjunt de la junta de Laporta és poruc i temorós. Si fos per Laporta, ja hauria fet fora del club, com a Messi, a tots els que no van treure el seu abonament per Montjuïc, fins i tot amb les eleccions per davant.