ERC, Comuns, EH Bildu, el PNB, el BNG, Compromís i Més per Mallorca han impulsat una llei de plurilingüisme al Congrés dels Diputats, amb l’objectiu de “garantir els drets lingüístics” perquè totes les llengües oficials a l’Estat puguin “exercir” com a tal.
La iniciativa, presentada aquest dimecres en una roda de premsa, pretén blindar l’ús del català, el gallec i l’eusquera a la justícia, a l’administració pública i a l’educació.
Concretament, la iniciativa vol que s’estableixi un requisit de competència lingüística a la justícia i la funció pública de les comunitats autònomes que tenen més d’una llengua oficial. La llei també proposa l’establiment de criteris lingüístics a la contractació pública en sectors com els del consum, la seguretat, el transport i l’audiovisual.
En l’àmbit educatiu, es vol garantir que el català, el gallec i l’eusquera siguin nuclears en els territoris on es parlen i “de domini equivalent al castellà en finalitzar l’etapa bàsica”.
A més, es vol instaurar la validesa plena de documents i actuacions en llengües oficials sense que en calgui una traducció, i es planteja que els procediments de les administracions i les plataformes digitals estiguin disponibles en totes les llengües oficials.
Els partits que promouen la iniciativa defensen que aquesta llei “compensa un greuge històric”, “blinda” els drets lingüístics a Espanya, i “no va en contra de ningú ni hauria d’ofendre ningú”.
Sense Junts ni el PSOE
Entre els grups que donen suport a la llei no hi ha Junts. Segons els impulsors, el partit de Carles Puigdemont se n’ha “autoexclòs”, però confien que s’hi acabi sumant. Aquests grups també estan en converses amb el PSOE, del qual diuen que té dubtes en les qüestions relacionades amb el poder judicial.