El Consell General d’Andorra ha aprovat per unanimitat una reforma legislativa que redueix l’obligació de conèixer i utilitzar el català per part del personal sanitari. La mesura, impulsada pel Ministeri de Salut, respon a la necessitat urgent de cobrir vacants en el sistema sanitari, especialment davant la manca de professionals disponibles. Cal recordar que el català és la llengua oficial d’Andorra.
La ministra de Salut, Helena Mas, ha presentat el projecte de llei, que modifica els requisits lingüístics per facilitar la contractació de personal estranger, amb especial interès en professionals procedents de l’Amèrica del Sud. Fins ara, la normativa exigia el coneixement i ús del català en l’atenció als pacients, però amb la nova regulació, aquesta condició es relaxa per afavorir la incorporació de nous perfils.
Durant el debat parlamentari, Carles Naudi, de Ciutadans Compromesos, que forma part de la majoria governamental, ha defensat que “la salut ha d’estar per sobre de la ideologia”. Segons les seves paraules, “més enllà d’ideologies, la nostra salut passa per davant de tot (…) no podem pensar en radicalismes quan parlem de salut. La nostra salut està per sobre de la llei del català. Si tu t’estàs morint és igual que et parlin en francès perquè el que vols és que et salvin la vida”.
Per la seva banda, la consellera Noemí Amador, d’Andorra Endavant, ha alertat del risc de desmantellar l’ús del català en sectors estratègics. Laia Moliné, consellera socialdemòcrata, ha justificat que la modificació legislativa neix de la necessitat d’adaptar la salut a una “realitat complexa” i ha subratllat que la flexibilització dels requisits lingüístics “ha de ser només una mesura excepcional, limitada en el temps i justificada per l’interès general”.
La consellera del grup Concòrdia, Maria Àngels Aché, ha remarcat que la llei “no ha de ser només una norma d’urgència, sinó també una oportunitat per planificar a mitjà i llarg termini” i ha subratllat que el coneixement de la llengua, com a mínim a nivell B2, ha de continuar essent un requisit ferm per a l’exercici mèdic en l’àmbit públic, garantint alhora una planificació estratègica dels recursos humans.
Segons ha destacat el conseller Manuel Linares, del grup parlamentari Ciutadans Compromesos, la situació a l’atenció primària és especialment crítica: “Dades d’ahir: el 28,1% dels professionals d’atenció primària tenen més de 60 anys i el 56,1% estan entre els 50 i els 60 anys. Hem iniciat el camí amb una reforma altament necessària per poder conservar i retenir talent, i de ben segur que en aquesta cambra s’hauran de votar en el futur reformes estructurals d’encara més rellevància”.