Joan Laporta no pot dissimular que porta molt malament el gran gol que Leo Messi li va marcar diumenge passat, cap a la mitjanit, una fuetada d’esquerra a l’escaire, imprevista, ràpida, precisa, potent i col·locada. Des de dilluns al matí, quan el crac argentí va penjar a Instagram aquella imatge de Leo a casa seva, feliç, rialler i amb aquell somriure simpàtic d’haver fet una entremaliadura, a Laporta se’l mengen els dimonis.
El seu equip mèdic/propagandístic habitual va trigar dues hores a reaccionar amb una línia al compte oficial del club donant-li la benvinguda a “casa teva, Leo”, això sí, embolcallada i acompanyada d’una falsa filtració als mitjans segons la qual Messi havia demanat permís i des de la junta li havien concedit generosament.
Això era mentida, com el mateix president va reconèixer dijous al matí, quan ja no va poder reprimir més el seu malestar i rabiosa reacció –només davant dels seus en la intimitat– a l’entrevista a Catalunya Ràdio que li van organitzar amb l’única finalitat de donar rèplica a l’onada extraordinària i desbordant de fervor barcelonista desfermat per una simple foto. La imatge, mig desenfocada i, com qui diu, robada a correcuita, amb un punt d’història excitant i furtiva, però amb la força imparable del seu simbolisme, el del gest més gran possible d’amor al Barça de qui ha estat i serà el millor jugador de tots els temps, havia provocat un tsunami de felicitat entre l’afició barcelonista. De la mateixa intensitat i colossal dimensió amb què, inversament, havia despullat al president del Barça del seu relat enganyós sobre la recuperació de la seva bona relació amb Leo.
El davanter argentí no pretenia guanyar cap guerra, només demostrar que el seu agraïment i estima al club continuen inalterables i, fins i tot, millorant amb els matisos de la distància i de l’enyorança, establint que l’únic deute pendent és poder sentir una vegada més, en un comiat a l’estadi, l’afecte de la seva gent per la senzilla raó que, quan va marxar, venia de més d’un any sense jugar amb públic. Res més. Quan pugui ser, quan l’Spotify estigui acabat i quan definitivament pengi les botes i reobri també la seva casa de Castelldefels.
Laporta va reaccionar nerviós i crispant-se perquè de cara a les pròximes eleccions, l’amenaça i el perill no rauen en el fet que Leo pugui reforçar un enemic de l’oposició. El que li molesta és que ja no militi descaradament al seu bàndol com el 2021 i, sobretot, que aquesta setmana Leo hagi tornat a ser el gran protagonista, qui ha pres les regnes mediàtiques de la seva relació, no amb el president, a qui ha insultat elegantment des de la més absoluta indiferència, sinó amb el Barça.
Laporta ja no està per compartir la glòria de ser el rei del Barça des que va fer fora Messi en una decisió, ho va deixar ben clar dijous a la ràdio, de la qual “no em penedeixo en absolut”, per reforçar aquell sector del barcelonisme que no només mai l’ha criticat ni qüestionat donar la puntada a Messi, sinó que a més creuen que tot va ser culpa de Messi per pesseter. Res a veure amb els plantejaments electorals.
Així i tot, sense que la foto hagi provocat tensions i conflictes, Laporta no ha pogut suportar que el barcelonisme continuï encantat amb la visita de Leo i no se li ha acudit altra cosa que, perversament, anunciar que li posarà una estàtua al Camp Nou. I ho ha fet en forma de desafiament, de duel personal acompanyant l’anunci d’un condicionant: “Bé, la seva família haurà d’estar d’acord”.
És a dir, que exclou Leo de l’equació i el desafia que sigui la seva família qui digui que sí o que no a l’estàtua. Per què? Per la senzilla raó que, per Laporta, Leo ja no està en el seu món, ja ha passat a ser un personatge que cal immobilitzar i congelar en el record, com a Kubala i Cruyff, als quals se’ls va aixecar una estàtua anys després de morir en record i homenatge i amb el permís de la família. Messi té en comú amb ambdues figures que és una llegenda del club, per descomptat, però amb la gran diferència que és molt viu i amb un enorme desig de tornar a casa seva i, com Kubala i Cruyff, que van ser entrenadors, qui sap si, fins i tot, guanyar més Champions i Lligues des de la banqueta.
Millor que la família es negui a reduir Messi a una estàtua i que també li faci arribar a Laporta un missatge igual de clar que el de la foto: que simplement el deixi ser barcelonista lliurement i a la seva manera. Laporta, de nou, actuant i reaccionant amb els seus excessos totalitaris i amb aquest tic de cacic i despòtic que se li escapa.