És difícil trobar en qualsevol hemeroteca alguna notícia positiva, encoratjadora o que alimenti aquesta bona fama que només la directiva del Barça, o el seu president, Joan Laporta, per ser més exactes, atribueix a la constructora turca Limak. En els darrers dies, Limak s’ha guanyat, una altra vegada, els pitjors titulars per les reiterades denúncies dels treballadors de les obres del Camp Nou, per l'”explotació laboral”, i per treballar “sense papers”. Concretament, han estat obrers estrangers, de nacionalitat turca en aquest cas, els que s’han manifestat a l’entrada de les instal·lacions en protesta per la possible expulsió d’uns 50 empleats.
Representants sindicals de CCOO han denunciat que les empreses Ekstreme Works i Limak “pretenen retornar-los al seu país sense cap garantia” i han denunciat “explotació laboral perquè estan treballant 12 hores diàries, set dies a la setmana, des de fa més d’un any en el cas d’alguns d’ells”. Les mateixes fonts han destacat que “no tenen papers” i se’ls acomiada “amb la intenció que tornin al seu país d’origen. En el moment que posin peu a territori turc, la seva capacitat de defensar-se es veurà minvada”.
Des del sindicat reclamen que se’ls doni d’alta a la Seguretat Social, es “regularitzin els seus salaris” i que la Delegació del Govern “activi la palanca que hi ha al reglament d’estrangeria per a la regularització extraordinària per col·laboració amb autoritats laborals”.
El Periódico ha revelat que “el passat 25 de setembre una vintena d’agents de l’autoritat laboral es van personar a les obres, segons confirmen fonts de la Conselleria d’Empresa i Treball, i els inspectors van poder determinar que hi operaven múltiples professionals sense els permisos corresponents. «La Inspecció està aixecant actes per cada persona en situació irregular i les actuacions no estan tancades», afegeixen aquestes mateixes fonts. En aquest sentit, cal recordar que la Inspecció de Treball dependent de la Generalitat de Catalunya va regularitzar al voltant d’1,5 milions d’euros en salaris impagats o mal pagats a gairebé 1.100 treballadors subcontractats a les obres del Camp Nou el juliol de 2024″.
Potencialment, pel fet de tractar-se de treballadors contractats en situació irregular, els expedients oberts avaluen si es tracta d’infraccions molt greus. Sobre la interlocució amb el FC Barcelona, el portaveu sindical assegura que el club ha fet l’orella sorda davant la situació, que CCOO ha portat davant la Inspecció de Treball.
No és la primera vegada que Limak se salta totes les normatives, ja que no fa ni dos mesos que la Guàrdia Urbana de Barcelona va ordenar aturar les obres del Camp Nou en detectar que s’hi treballava en una jornada festiva per a la qual l’Ajuntament no havia concedit permís. A principis del setembre passat, agents de la policia local van comprovar que uns operaris continuaven amb les tasques de remodelació de l’estadi en diumenge, sense comptar amb la llicència corresponent. Limak va ser multada una altra vegada per no respectar l’acord veïnal i amb els representants de l’Ajuntament.
I aquest mateix dimecres, la mateixa constructora va informar de la detecció d’un cas de tuberculosi entre els treballadors del Camp Nou que va activar el protocol previst “en estreta coordinació” amb les autoritats sanitàries, assegurant que es tracta d'”un cas aïllat”. El treballador afectat va ser retirat immediatament del lloc de construcció i està rebent tractament mèdic especialitzat per a la seva recuperació”, diu la nota de Limak, que també parla de “controls exhaustius i seguiments al personal que podria haver estat en contacte”, i conclou que “de moment totes les proves han resultat negatives, cosa que descarta l’existència d’un brot”.
Més enllà de les circumstàncies i dels imponderables sorgits, potser algun fins i tot aliè a la seva responsabilitat, resulta evident que Limak s’ha ben guanyat des del principi de les obres una mala reputació professional per culpa de la gestió de la mà d’obra, conflictiva i recurrentment castigada per les autoritats laborals. Per les denúncies i els expedients oberts, Limak ha volgut estalviar-se milions d’euros en salaris, hores extra, les nòmines segons els convenis del sector i en complir amb les condicions d’allotjament i treball a milers de migrants en situació d’extrema precarietat.
La reacció de manual de la directiva de Laporta a aquest interminable rosari d’incidències és sempre la mateixa: “El club manté una col·laboració constant amb Limak per garantir el respecte absolut dels drets laborals i el compliment de la legislació vigent en totes les fases del projecte”.
I tan bon punt tenen ocasió, Laporta, els seus directius i executius no dubten a destacar-ne les excel·lències. El responsable del projecte, Joan Sentelles, va dir estar “contents amb Limak, una empresa molt escrupolosa en la construcció. L’execució és molt correcta. Els seus punts forts eren tres: un calendari factible, els costos i era l’única companyia que acceptava petits retocs. Limak continua sent la companyia més barata per a la transformació de l’estadi del Barça perquè encara estem en 950 milions d’euros”.
Al respecte, ja se sap que Limak era la constructora pitjor valorada, segons un informe dels mateixos tècnics del club, i que els 1.500 milions no seran suficients per a l’Espai Barça, amb sort per a la reforma de l’Spotify.
El tresorer, Ferran Olivé, va arribar a dir fa poc que Limak “té més solvència tècnica que totes les constructores espanyoles”, en referència a les altres UTE que aspiraven a la licitació de les obres. El resultat d’aquesta solvència ha estat, per ara, un incompliment sistemàtic dels terminis anunciats i promesos per la directiva.
Aquest divendres, com és previsible, quan les portes de l’Spotify s’obrin a 23.000 seguidors per a un primer test de les instal·lacions, la directiva insistirà a destacar la qualitat i l’eficiència de Limak, reflexió que la premsa servil barcelonista no dubtarà a amplificar-ne la ressonància. Però no s’ha d’oblidar que Limak ja acumula un any de retard amb terribles conseqüències per a la tresoreria del club i que la fase final amb la col·locació de la coberta també s’ha decidit endarrerir fins al 2027, un any més tard del que s’havia promès. Una altra demostració de la seva solvència.