Cada dia que passa resulta més confús intentar explicar la barreja de comptes entre l’operació de finançament de la reforma de l’Spotify i els balanços ordinaris del FC Barcelona, que han entrat en una nova i perillosa dimensió des de l’exercici 2024-25. L’auditor, en connivència i una estranya complicitat amb la directiva de Joan Laporta, ha autoritzat amb efectes retroactius la segregació íntegra del fons de titulació del balanç del club blaugrana «donada l’absència de control per part del Club sobre el fons, així com l’assumpció de riscos i beneficis de l’operació per part dels tenidors de bons”, diu la memòria oficial de l’últim exercici, fet que ha provocat una disminució de l’actiu i el passiu del grup, a 30 de juny del 2024, de 628 milions.
L’efecte immediat és que les despeses de Limak per les obres, pagaments i compres fins a la seva finalització, deixaran d’aparèixer patrimonialment, econòmicament i financerament en els resultats econòmics anuals més enllà dels pagaments d’interessos i de la devolució del capital previstos fins al 2052. Aquesta exclusió ha facilitat que el deute contret amb el fons de titulació hagi desaparegut, limitant aquesta vinculació a l’àmbit dels resultats financers. És a dir, un altre tipus de maquillatge comptable de cara als anys d’angoixa que li esperen al FC Barcelona, especialment a partir del 2032, quan les condicions del préstec ja inclouen la devolució de capital a més dels interessos.
Mentrestant, Laporta intentarà aprofitar-se de la falsa salut dels seus comptes gràcies a aquest encobriment de les càrregues creditícies relacionades amb la costosa reforma del Spotify i alhora, com calia esperar, beneficiar-se dels ingressos generats per la seva reobertura per presumir de les bondats de la seva explotació.
Dit d’una altra manera, Laporta ha utilitzat de manera perversa a favor dels seus interessos mediàtics i propagandístics que l’assemblea l’autoritzi a contractar 1.500 milions de préstec per a l’Espai Barça.
En la pràctica, sotmès pel rigor implacable i l’avarícia —gairebé fins a la usura— d’aquest gran especulador de guant blanc que és Goldman Sachs, Laporta ja s’ha gastat una part substancial d’aquest crèdit per cobrir necessitats ordinàries i urgents derivades de la seva pròpia negligència en la gestió.
Un exemple paradigmàtic va ser la venda del 15% dels drets de TV de la Lliga (a 25 anys) per 400 milions a l’estiu de 2022, pocs dies després d’haver cedit el 10% a Sixth Street per 200 milions. Com en el crèdit ordinari (525 milions) que un any abans li havia concedit Goldman Sachs per alleujar el pes del deute a curt, Laporta havia ofert com a garantia el 90% d’aquests drets de TV de la Lliga, el prestador li va exigir la cancel·lació proporcional i ajustada per alliberar aquest 15%.
Goldman Sachs va veure en aquell moment la doble oportunitat de convertir-se, indirectament, en el primer creditor del Barça i futur gran beneficiat de la rendibilitat de l’Spotify, a més de garantir-se suculents interessos durant quatre dècades. D’una banda, en coincidir amb l’establiment de les bases del fons de titulació de l’Espai Barça, Goldman li va proposar accelerar l’accés als 1.500 milions del límit assembleari de manera que gairebé 500 milions es dediquessin a les despeses financeres de la constitució del fons, a l’avançament dels interessos fins al 2025 i a la devolució d’una part del préstec ordinari per poder tancar l’operació de la cessió del 15% dels drets de retransmissió de la Lliga.
Així, una part significativa d’aquests fons (més de 200 milions) es va destinar a l’amortització i reestructuració de deute preexistent, especialment a reduir el deute ordinari amb Goldman Sachs, realitzat el 2021 per mitigar la pressió financera immediata del club. Això implica que no tot el préstec es va invertir directament en obres i projectes, sinó que també es va utilitzar per sanejar passius previs que, per descomptat, no s’han reexpressat ara en els estats financers. Això sí que ho ha fet Crowe, l’auditor, a l’hora de retirar el gran deute contret amb els inversors, especialment amb Goldman Sachs, que va aportar pel seu compte, sense la resta de bonistes, un tram directe del préstec, de més de 400 milions, que Laporta havia de retornar el 2028 i que ja s’ha refinançat i ajornat, amb una càrrega d’interessos d’uns 100 milions extra.
Sense aquesta maniobra defensiva, el Barça ja hauria col·lapsat en la seva projecció a curt, principalment perquè Laporta no ha tingut cap altra alternativa que recórrer a més trampes i trucs comptables posteriors a mesura que el temps ha anat despullant els desvaris originals de la seva gestió desencertada a partir del març del 2021.
Una altra conclusió, evident, descarta des de qualsevol perspectiva que els 1.500 milions prestats arribin a res més —amb sort— que la reforma del Spotify i dels equipaments bàsics com la botiga i el museu. La reurbanització de la resta de l’Espai Barça i del nou Palau només seran possibles en una altra vida del Barça que no sigui laportista.