El trencament de Junts amb el PSOE no ha agafat ningú per sorpresa. De fet, abans que el partit de Carles Puigdemont oficialitzés la ruptura amb el govern de Pedro Sánchez, ja hi havia veus que apuntaven que això acabaria passant i que, fins i tot, s’atribuïen el mèrit d’una futura caiguda de l’executiu espanyol, que queda en una situació de màxima fragilitat sense el suport dels postconvergents.
És el cas de l’alcaldessa de Ripoll i líder del partit ultra Aliança Catalana, Sílvia Orriols, qui un dia abans va fer una publicació a la xarxa social X que semblava anticipar el moment: “És possible fer caure el govern de Madrid des de la capital del Ripollès? Jo crec que sí…”, va escriure, insinuant una certa influència de la seva formació en la ruptura de Junts amb el PSOE.
Els auguris d’Orriols poden basar-se en les dades de les darreres enquestes, segons les quals Aliança Catalana manté una tendència ascendent i creix en detriment de Junts. L’electorat independentista que s’havia mantingut fidel al partit de Puigdemont comença a decantar-se per la formació ultra, que ha aconseguit consolidar-se en zones on abans els postconvergents tenien hegemonia.
Aquest creixement ha encès les alarmes de Junts en el món local. La setmana passada, un grup d’alcaldes juntaires encapçalat per Josep Maria Vallès, de Sant Cugat del Vallès, van traslladar-se a la residència de Waterloo per expressar les seves inquietuds a Puigdemont. Reclamen a la direcció més contundència en el tractament de la immigració, per intentar neutralitzar el discurs xenòfob d’Orriols, així com una reorientació estratègica del partit.
A Vallès s’hi van sumar Òscar Fernàndez (Cabrera de Mar), Albert Castells (Vic), Marc Buch (Calella), Arnau Rovira (Manlleu), Agustí Arbós (Olot) i el regidor de Berga i vicepresident del Consell Comarcal del Berguedà, Ramon Caballé.
Encara que el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha negat que el trencament amb el PSOE formi part d’una estratègia per contrarestar el creixement d’Aliança Catalana, tot sembla apuntar que, en aquest cas, Orriols sí que va ben encaminada. Ara bé, encara queda per veure si la ruptura entre els postconvergents i els socialistes suposa el final del govern de Sánchez.