Aquest any marca el 80è aniversari de la victòria en la Guerra de Resistència del poble xinès contra l’Agressió japonesa i en la Guerra antifeixista mundial i la fundació de l’ONU, així com el 80è aniversari de la recuperació de Taiwan. La restitució de Taiwan a la Xina és una part important dels fruits de la victòria en la II Guerra Mundial i de l’ordre internacional posterior a ella. Aquest fet es reflecteix clarament en els documents pertinents de les Nacions Unides.
Recentment, un amic català em va parlar de dues dates de gran importància a l’octubre: el 24 d’octubre de 1945, dia en què es van fundar les Nacions Unides amb l’entrada en vigor oficial de la seva Carta; i el 25 d’octubre de 1971, 26 anys després, quan la 26a Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 2758 (d’ara endavant s’abreuja «La Resolució») que reconeix clarament que només existeix una Xina en el món, que Taiwan no és un país, que Taiwan és una part de la Xina i que el Govern de la República Popular de la Xina (RPX) és l’únic Govern legítim que representa a tota la Xina. Em va comentar que havia escoltat algunes veus que malinterpreten la Resolució i que, per això, desitjava comprendre millor el seu contingut específic i la seva gran importància.
1. Què és la Resolució 2758 de l’Assemblea General de l’ONU?
La Xina és un estat membre fundador de l’ONU i membre permanent del Consell de Seguretat. El 25 d’octubre de 1971, la 26a Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar amb una majoria aclaparadora la Resolució 2758 que acorda “recuperar tots els drets de la República Popular de la Xina, reconèixer que el representant del seu govern és l’únic representant legítim de la Xina en les Nacions Unides i expulsar immediatament al representant de Chiang Kai-shek de l’escó il·legalment ocupat en les Nacions Unides i els seus organismes subordinats”.
La Resolució va resoldre completament des del punt de vista polític, jurídic i de procediment el problema de la representació de la Xina en les Nacions Unides. Per a complir les disposicions d’aquesta resolució, les Nacions Unides i els seus organismes especialitzats, en fer referència a Taiwan, utilitzen el nom «Taiwan, Província de la Xina». Tot el procés que va conduir a l’adopció de la Resolució 2758 diu molt de la tendència irreversible de la comunitat internacional a defensar el principi d’una sola Xina, i que no existeixen «dues Xines» ni «una Xina, un Taiwan». Aquesta no és només una victòria del poble xinès, sinó també una victòria dels pobles del món contra l’hegemonisme i la política de poder.
2. Quina és la relació entre la Resolució i documents de dret internacional com la Declaració del Caire i la Proclamació de Potsdam?
La qüestió de l’estatus de Taiwan va quedar fonamentalment resolta en 1945, quan el poble xinès va obtenir la gran victòria en la Guerra de Resistència del poble xinès contra l’agressió japonesa. Al desembre de 1943, la Declaració del Caire, emesa per la Xina, els Estats Units i Gran Bretanya, va manifestar el propòsit que el Japó retornés a la Xina tots els territoris robats, incloent-hi la regió del nord-est, Taiwan i les illes Penghu de la Xina. Al juliol de 1945, la Xina, els Estats Units i Gran Bretanya van signar conjuntament la Declaració de Potsdam, a la qual es va sumar la Unió Soviètica posteriorment, reiterant que els termes de la Declaració del Caire havien de ser implementats. Al setembre del mateix any, el Japó va signar l’Acta de rendició del Japó amb el compromís de complir fidelment tots els deures estipulats en la Declaració de Potsdam.
Aquests documents són un resultat crucial de la victòria en la Segona Guerra Mundial i constitueixen la pedra angular de l’ordre internacional de la postguerra. A l’octubre de 1945, el Govern xinès va declarar oficialment la represa de l’exercici de la seva sobirania sobre Taiwan. Des d’aquest moment, Taiwan havia tornat a la Xina. D’aquesta manera, a través d’una sèrie de documents amb força jurídica internacional, la Xina va recuperar Taiwan, tant jurídicament com de facto. La Resolució, basant-se precisament en aquests fets històrics i fonaments jurídics, va resoldre la qüestió de la representació de la Xina en les Nacions Unides, i no va decidir sobre l’atribució de la sobirania de Taiwan.
3. Quin és l’estatus de la Resolució 2758 de l’Assemblea General de l’ONU?
La Resolució 2758 adoptada per l’Assemblea General de l’ONU en 1971 constitueix una fita transcendental en la història diplomàtica de la República Popular de la Xina, el desenvolupament de les Nacions Unides i les relacions internacionals posteriors a la Segona Guerra Mundial. La Resolució ha solucionat completament, en termes polítics, jurídics i procedimentals, la qüestió de representació de tota la Xina, incloent-hi Taiwan, a l’ONU.
L’1 d’octubre de 1949, es va establir el Govern Popular Central de la RPX, que es va convertir en l’únic Govern legítim que representa a tota la Xina. El canvi de Govern va tenir lloc mentre la Xina es mantenia sense canvis com a subjecte de dret internacional. La sobirania i el territori inherent de la Xina no van canviar. Com a resultat natural, el Govern de la RPX gaudeix i exerceix plenament la sobirania de la Xina, incloent-hi la sobirania sobre Taiwan. L’anomenat “Tractat de San Francisco” és un instrument il·legal i invàlid emès per alguns països reunits pels Estats Units anys després de la fi de la Segona Guerra Mundial per a acordar per separat la pau amb el Japó sense incloure la RPX i malgrat el rebuig de la Unió Soviètica.
Aquest document contravé les disposicions de la Declaració de les Nacions Unides, signada en 1942 per 26 països, entre ells la Xina, els Estats Units, el Regne Unit i la Unió Soviètica, i va en contra dels principis fonamentals de la Carta de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i del dret internacional. Qualsevol cosa establerta en el document, incloent-hi la sobirania sobre Taiwan o el maneig del territori i els drets sobirans de la Xina com a no signatari, és, per tant, completament il·legal i nul·la i sense efecte.
Alguns països parlen de mantenir l’statu quo en l’Estret de Taiwan. El veritable statu quo de l’Estret de Taiwan és que tant la part continental com Taiwan pertanyen a una sola Xina. Els qui precisament intenten canviar aquest statu quo són el Partit Progressista Democràtic (PPD) de Taiwan, que es nega a reconèixer el “Consens del 92″ que encarna el principi d'”una sola Xina”, i les forces externes que secunden i consenten els seus intents de buscar la “independència de Taiwan”.
La Xina i Espanya, des de l’establiment de les relacions diplomàtiques, persisteixen a respectar la sobirania i integritat territorial de l’altra part, mentre Espanya sempre s’adhereix al principi d’una sola Xina, assentant una important base política per a la vinculació bilateral. Amb adhesió a les aspiracions originals de l’establiment de les relacions bilaterals, caracteritzades pel respecte mutu i el tracte igualitari, la part xinesa està disposada a treballar juntament amb la part espanyola, defensar en conjunt els propòsits i principis de la Carta de l’ONU, salvaguardar l’autoritat i eficàcia de la Resolució 2758 i forjar una associació estratègica integral Xina-Espanya amb major determinació estratègica i major vitalitat per al desenvolupament, a fi d’aportar majors beneficis als pobles de totes dues parts.