El conflicte d’Israel i Palestina és un destacat factor de divisió entre independentistes. Aquesta setmana, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha escrit sobre la qüestió en uns termes que han provocat el rebuig de l’exdiputat de la CUP Antonio Baños, fins ara respectuós amb ell.
“Quan això acabi, el judici de la història serà cruel“, ha escrit Baños, que havia estat molt més dur amb figures properes a Puigdemont que s’han posicionat a favor d’Israel molt més clarament, com la columnista Pilar Rahola, amb qui s’han dit el nom del porc, i Josep Lluís Alay, el cap de l’oficina que Puigdemont té com a expresident.
Baños, en concret, va respondre a Puigdemont a X: “Us dec respecte. Però allunyeu els SS com Adolf Alay o anireu tots plegats a l’infern”. En un altre missatge, va afirmar que Rahola, Alay, l’exdircom del Govern de la Generalitat Jaume Clotet, i l’escriptor i exdiputat de CiU Vicenç Villatoro no són éssers humans perquè, segons ell, “han animat a l’horror i la mort només per diners”.
Aquest dimarts, l’exdiputat cupaire no només ha vaticinat un judici advers per a Puigdemont, sinó que s’ha fet ressò d’una piulada que retreia al líder de Junts, concretament, que no esmentés les dècades d’ocupació israeliana, ni parlés de genocidi, ni reprovés la intercepció de la Global Sumud Flotilla.
El missatge publicat per Puigdemont, en canvi, destacava que feia dos anys “de l’acció terrorista de Hamàs va provocar el nombre de víctimes jueves més alt d’ençà de l’holocaust”, afirmava que “el sentiment d’amenaça existencial d’Israel està justificat” i sostenia que la “desproporció de la seva resposta aniquiladora” no invalida “en absolut” el “dret de protegir-se i de defensar-se” dels israelians. A més, considerava que la consecució de la pau la condicionen l’alliberament dels ostatges, el desarmament de Hamàs i l’alto el foc, i també l’aplicació d’una “fórmula que permeti el reconeixement i la coexistència pacífica entre els dos pobles”, amb la implicació dels països àrabs.
