Des de la web del FC Barcelona i gràcies al control sobre la premsa més servil i entregada a la causa laportista, els titulars sobre la situació econòmica del club parlen d’“una estructura financera sòlida i una reducció del deute fins als 469 milions d’euros, 90 milions menys que l’exercici anterior. Pel que fa a la massa salarial, el Barça es situa al 54% dels ingressos ordinaris, millorant dos punts respecte a la temporada anterior i mantenint-se clarament dins dels límits de la normativa UEFA. Per segon any consecutiu —afirma la directiva—, el Club ha tancat amb resultats ordinaris positius (2 milions d’euros), consolidant la seva recuperació econòmica i l’eficiència operativa en totes les àrees”.
El cas, però, és que en la memòria que se sotmetrà a l’aprovació dels socis a l’assemblea del dia 19 d’octubre vinent, el resultat, demolidor i alarmant, els resultats econòmics reals són de 17 milions de pèrdues de l’exercici últim tancat i una substancial i definitivament insuperable elevació del patrimoni net negatiu a 263 milions, superant en 169 milions els registrats fa un any.
Així ho assenyalen els experts que han tingut accés a l’informe d’auditoria de Crowe i així desmuntar, desmentir i corregir el relat que Joan Laporta, igualment, aconseguirà aprovar a l’assemblea que ve sense explicar que s’ha produït una reformulació dels comptes de l’exercici anterior, 2023-24.
Per imposició del nou auditor, Crowe, Laporta no ha tingut més remei que regularitzar d’una vegada per totes el deteriorament de Bridgeburg Invest (Barça Vision o Barça Studios) pendent de l’ajust no acceptat fa un any per la directiva, desaprovant llavors la salvetat expressada per l’anterior auditor, Grant Thornton, en el sentit que la propietat valorada en 208 milions tenia en realitat valor zero.
Per mediació d’un informe independent de la consultora EY i després que Laporta fes una maniobra d’absorció accionarial de Bridgeburg Invest per part de Barça Produccions per minimitzar en la mesura del possible el desastre, l’impacte final de la regularització s’ha fixat en 178 milions, finalment maquillats fins a aquests 169 milions reflectits en la segona pitjor xifra de fons propis negatius de la història del FC Barcelona en els seus 125 anys de vida, només superada pels 451 milions del resultat de l’exercici 2020-21 a causa de la pandèmia.
Laporta no ha necessitat cap pandèmia ni cap altra catàstrofe natural que la seva pròpia i negligent gestió per enterrar el Barça en un pou financer les conseqüències del qual arrossegarà el club durant els pròxims 25 anys.
La raó per la qual aquest desastre anunciat no té el seu reflex en el tancament de la temporada 2024-25 és perquè l’auditor ha acceptat carregar-lo a la 2023-24 i així reparar el crèdit i el rigor de Grant Thornton, fulminantment acomiadat després de no acceptar la imposició laportista de passar per alt la desvaloració d’una palanca fallida en més de 300 milions pel reajustament de la seva capitalització real.
I Laporta ha de donar les gràcies a Crowe per haver acceptat una regularització reduïda parcialment gràcies al truc de la reubicació del suposat gran negoci digital, la ‘mina d’or’ com la va qualificar el 2022.
L’impacte, igualment, deixa feta pols l’economia blaugrana que, en realitat, ha perdut aquesta temporada, a més, 17 milions que s’afegeixen a l’ajust aplicat a la realitat dels estats financers, cosa que significa pèrdues de 186 milions, la major part camuflades en el reajustament d’uns comptes aprovats a l’assemblea de 2024 i tan eloqüentment defensades per l’innombrable Xavier Sala Martin des de l’OAB com a presumpte compromissari. Avui, cap comentari per part seva sobre els comptes de Laporta, és clar.
En una primera i ràpida anàlisi aquest només és un dels fets rellevants de l’informe d’auditoria que també presenta trets no menys alarmants i misteriosos, tant en el creixement dels ingressos com de les despeses, àmbit en què Laporta lidera tots els rànquings coneguts. Per ara, el cert i demostrable és que Laporta ven comunicativament als socis un superàvit de 2 milions quan les pèrdues indiscutibles ascendeixen a 169 milions, això sense entrar en altres fronts oberts, com la batalla comptable pels 157,7 milions de Lockley Invest, un altre invent de Laporta o la no provisió dels 45 milions de la multa de la UEFA, que caurà pel seu propi pes. La culpa d’aquest nou engany de masses? De la premsa, és clar, per creure’s i divulgar els pamflets financers oficialistes, de propaganda i manipulats que Laporta penja a la web.