Hi ha una cançó que m’agrada molt de Jack Johnson que es titula “Bona gent” i on la tornada es pregunta “On ha anat tota la bona gent? He estat canviant de canal i no la veig als programes de televisió. On ha anat tota la bona gent?”.
Aquest dissabte vaig veure la bona gent al passeig de Gràcia de Barcelona. Es va quedar petit per tanta gent com volia denunciar el comportament genocida de l’exèrcit israelià envers els palestins de Gaza. Jo vaig estar amb ella a Barcelona però per televisió i les xarxes socials els vam veure a altres ciutats catalanes, espanyoles, italianes, franceses, angleses i de molts països del món.
La meva llista de gent dolenta és malauradament llarga. Us en detallo uns quants: Benjamin Netanyahu, Donald Trump, JD Vance, Javier Milei, Jair Bolsonaro, Vladimir Putin, Sergei Lavrov, Marine Le Pen, Matteo Salvini, Nigel Farage, Miguel Tellado, Miguel Ángel Rodríguez, Isabel Díaz Ayuso, Santiago Abascal, Ignacio Garriga, Carlos Mazón, Eduardo Inda, Pedro J.Ramírez, Juan Carlos Peinado, Federico Jiménez Losantos, Sílvia Orriols,…
A Catalunya, a més dels esmentats Orriols i Garriga també hi tinc uns quants dolents anotats a la meva llista. Però la meva sensació és que són dolents de segona categoria. Per exemplem, els que escampen el crit de ‘puta Espanya’ com si fos una cosa inofensiva i enginyosa quan és la llavor que ha fet créixer l’extrema dreta d’Aliança Catalana al costat de la de Vox.
Però dissabte la gent bona va tornar i va sortir als carrers de les nostres ciutats. Gent que és de moltes edats, ètnies i llengües. Molts nens i nenes petits també. Vaig pensar en les acusacions d’adoctrinament que es fa als pares i mares que porten els seus fills a manifestacions o actes polítics. Però la de dissabte era una manifestació a la qual calia portar la canalla. Han de veure que la immensa majoria de gent s’esgarrifa i protesta davant les imatges de nens comells esquarterats, ensangonats, afamats, morts de gana i per les bombes.
Durat una bona estona vaig tenir davant meu, mentre baixàvem pel passeig de Gràcia, una nena de sis o set anys que duia penjat a l’esquena un cartell on es llegia: “Cal estar en silenci quan els nens dormen, no quan els maten. Palestina lliure”.
La bona gent ha tornat. Sempre hi ha estat. I només callarà quan tots els nens dormin tranquils, sabent que l’endemà quan es llevin esmorzaran i ningú els amenaçarà amb bombardejar les seves cases i matar-los.