El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts un avantprojecte de Llei Orgànica de mesures per combatre la violència vicària, la qual deriva de la violència de gènere i té com a objectiu causar el major mal possible a les dones a través de les persones del seu entorn, especialment els fills i filles. Fins ara, es considerava víctimes de violència vicària els fills menors d’edat, però amb el canvi normatiu s’amplia el conjunt de víctimes que recollia la Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i es tenen també en compte els fills majors d’edat, els pares, germans i noves parelles de la dona, encara que no convisquin.
La ministra d’Igualtat, Ana Redondo, ha destacat que es tracta d’una “llei pionera” que busca “donar resposta a totes les víctimes i als seus familiars, tipificant la violència vicària amb penes específiques i amb mesures civils reforçades”. De fet, l’avantprojecte de llei contempla la modificació de diverses normes: la Llei Orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, el Codi Penal, el Codi Civil, la Llei Orgànica del Poder Judicial, la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor i la Llei d’Enjudiciament Civil.
A més, inclou la possibilitat de prohibir que les persones que cometen violència vicària publiquin o difonguin materials relacionats amb els seus casos durant 20 anys. “No es tracta d’una prohibició total, però el jutge podrà aplicar-la si ho considera necessari”, ha explicat Redondo. Aquesta mesura busca evitar situacions com la de l’assassí José Bretón, qui va matar els seus fills Ruth (6 anys) i José (2 anys) el 2011, i va arribar a escriure un llibre sobre el cas que finalment l’editorial va decidir no distribuir a causa de la polèmica generada.
Modificacions legals
L’objectiu de l’avantprojecte de llei és cobrir el buit normatiu existent i establir un marc legal que permeti perseguir aquest fenomen, així com impulsar un “canvi cultural” que incrementi la conscienciació sobre aquesta forma de violència masclista, motiu pel qual es modifiquen diverses normes.
En el cas del Codi Penal, s’incorpora el nou article 173 bis que tipifica la violència vicària com a un delicte autònom contra la integritat moral amb agreujant de gènere i sancions acumulades, i contempla una pena de presó de sis mesos a tres anys. S’incorpora, a més, la prohibició de publicar o difondre missatges, textos, imatges o altres continguts que tinguin relació directa amb el delicte comès.
També es preveuen modificacions en el Codi Civil, concretament a l’article 92.6 sobre el règim de guarda i custòdia, per tal d’establir l’obligació d’escoltar en tot cas els fills i filles menors d’edat, així com els majors amb discapacitat, abans d’acordar el règim de guarda i custòdia. L’article 94 també es modifica per tal de reforçar la justificació a l’hora d’establir, en la resolució motivada, un règim de visites, comunicació o l’estada quan el progenitor estigui implicat en un procés penal de violència domèstica o de gènere.
Una part de la norma busca respondre a les mesures del nou Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, actualitzat el passat febrer al Congrés, on només Vox va votar en contra.