Fins ara, el mateix descontrol i gamberrisme digital ha dominat l’intent de la junta del Barça d’impartir justícia entre els socis a l’hora de repartir les poques entrades disponibles en els quatre partits disputats, o encara per disputar, com és el cas de l’enfrontament de Lliga contra la Reial Societat aquest diumenge i davant el PSG dimecres.
Primer, en el diabòlic debut al Johan Cruyff davant el València es van oferir entrades exclusivament als socis repetidors dels dos anys de Montjuïc, un teòric homenatge que, tanmateix, els va sortir als afortunats per un preu amb un increment del 300% respecte a les tarifes dels dos anys anteriors. La mateixa mala experiència van tenir a l’hora de comprar tiquets per al Barça-Getafe i el Barça-Reial Societat, ara a Montjuïc, aprofitant que la junta, davant el caos per la incertesa d’on jugarà el primer equip aquesta temporada, no ha posat a la venda abonaments, una manera subtil de pagar partit a partit una barbaritat respecte a les tarifes dels socis.
El pitjor, però, encara havia d’arribar quan la UEFA, incapaç de continuar esperant les juguesques de Joan Laporta amb l’Ajuntament de Barcelona, va decidir assenyalar el debut blaugrana de Champions a casa davant el PSG a Montjuïc pel dimecres 1 d’octubre.
D’una banda, els socis van rebre la bona notícia de l’aplicació de preus en línia amb la seva condició històrica d’abonats a 11 i 37 euros, això sí, amb la venda limitada a 24 hores després de rebre un correu electrònic amb un enllaç que, desafortunadament, conduïa a un carreró sense sortida, una pantalla on els seients bàsics no estaven disponibles i els prèmium sí, a 1.500 euros la localitat.
És a dir, que una quantitat incerta de socis presumptament privilegiats no va poder comprar entrades. Només se sap que el club va emetre finalment una nota expressant “el seu més sincer agraïment a tots els socis i sòcies pel suport i la confiança mostrats una vegada més en l’equip. L’extraordinària resposta de la massa social blaugrana reforça l’esperit col·lectiu i confirma, de nou, el compromís que fa del FC Barcelona un club únic a tot el món”, sota el titular exitós de la totalitat de les entrades socials exhaurides.
És possible assegurar que realment els socis del Barça han pogut adquirir-les? No són pocs els socis que no han pogut comprar-les de la mateixa forma que als webs de venda d’entrades, oficials i no oficials, hi ha disponibles milers d’entrades a preus que multipliquen per deu i per vint el seu valor facial.
La revenda, en definitiva, s’ha tornat a fer d’or gràcies a la facilitat amb què milers d’entrades circulen per la xarxa sense que els socis ni ningú més que no sigui la directiva sàpiga realment com s’assignen i es reparteixen, més enllà de la versió oficial. Dimecres es veurà si, a més, aquest descontrol ha facilitat que centenars de seguidors francesos hagin pogut disposar d’entrades inicialment prohibides. El misteri continua.