El periodisme laportista ja ha anunciat, des de la satisfacció i la tranquil·litat que arriba després de la tempesta, que el president ‘parlarà’ quan s’hagi acabat el calvari en què s’ha convertit el retorn a l’Spotify.
No ho farà ara mentre continua aquesta exhibició de negligència, descontrol i improvisació per part de la junta i en el precís moment en què s’ha detectat, per primera vegada en quatre anys de mandat, un lleuger, encara que significatiu, indici d’empipament, malestar, indignació i malestar social.
És incipient, és clar, però suposa un canvi en l’estat de sedació i hibernació en què va entrar el soci després de la victòria electoral de Joan Laporta, paralitzat fins i tot després de la traïdora puntada a Messi.
Una percepció encara dèbil que, de fet, tampoc no té res a veure ni té el seu origen en la més que deslluïda reacció de l’oposició a Laporta, que només ha recorregut a una verborrea fàcil i oportunista, sempre lluny de l’acció i de la trinxera.
La sensació de desgrat amb una barreja d’irritació prové d’aquest altre radar dels socis que han detectat un canvi d’actitud i de resposta a l’equip de Hansi Flick, un perillós tic d’insolidaritat a l’hora de córrer i de transmetre aquesta capacitat corpòria per guanyar els partits que tant va meravellar el curs passat.
Ho ha denunciat el mateix Flick al·ludint al pes dels egos en un to que també revela el seu personal inconformisme amb la pèssima i enganyosa gestió directiva de les inscripcions, els errors gravíssims de logística i organització de tota la pretemporada i ara el dia a dia insuportable pendent de si es juga en un camp o en un altre.
Tot i que són factors probablement digeribles per separat com va passar l’any passat, la repetició més aguda i propera dels mateixos mals augmentats, corregits i multiplicats per mentides que han començat a infectar el vestidor en forma de tensions (Ter Stegen) i de la gestió de renovacions, baixes i cessions directament marcades per la manca de fair play i no pels criteris esportius (Ansu Fati, Iñaki Peña o Íñigo Martínez) sembla que han afectat directament el rendiment de l’equip com en l’empat davant el Rayo Vallecano després de victòries menys convincents a Mallorca i al camp del Llevant.
Aquest és el veritable perill per a Laporta, el rum-rum de fons i possible causa de rebuig del soci, que quan s’empipa perquè no entra la pilota s’empipa per tot.