La jornada de la Diada ha començat amb la tradicional ofrena floral de les institucions davant del monument a Barcelona a Rafael Casanova. Govern de la Generalitat, Parlament de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona han estat les primers en dipositar la corona de flors al peu del monument de qui va ser conseller en cap de Barcelona fins setembre de 1714.
A més de les principals institucions catalanes, també hi han anat partits polítics (excepte PP, Vox, CUP i Aliança Catalana), entitats culturals, socials i esportives.
Després de l’ofrena, la portaveu del Govern de la Generalitat, Sílvia Paneque, ha defensat una Catalunya cohesionada i en convivència per anar endavant en sintonia amb el missatge institucional del president de la Generalitat, Salvador Illa.
“Cap projecte nacional és sòlid si deixa algú enrere”, ha defensat la portaveu, que ha afegit que “Catalunya ha de ser terra d’acollida i de respecte”. Durant la seva intervenció davant els mitjans de comunicació la portaveu ha reivindicat “els valors compartits” i ha apuntat que cal “estimar-los”. “No matem la il·lusió, mantinguem viu el nervi nacional i civil que ens ha fet avançar com a país”, ha subratllat.
Paneque ha reiterat el paper de la llengua catalana en la cohesió del país i ha posat en valor la preservació de la democràcia i la credibilitat de les institucions.
Per la seva part, el president del Parlament, Josep Rull, ha demanat una actuació de fermesa i determinació en defensa del català després que el TSJC hagi tombat bona part del decret lingüístic a l’escola.
Una decisió que, segons Rull, posa més en risc una llengua que ja està en perill. Segons Rull, la nació catalana no és plena ni lliure perquè “continua sent masegada en diversos aspectes”. I ha volgut remarcar que es manté “l’anormalitat” per la no aplicació de la llei d’amnistia, fent referència als diputats de Junts Carles Puigdemont i Lluís Puig.
Finalment, l’alcalde Barcelona, Jaume Collboni, també ha apel·lat a la defensa del català “en un moment en què encara hem de patir incomprensió i a vegades hostilitat per la llengua que ens uneix”.
Collboni ha posat el focus en l’ús social i la vehicularitat a l’escola. En aquest context, ha defensat que Barcelona ha “d’exercir la capitalitat del país, sobretot en el vessant cultural i d’identitat”.