Els moviments preelectorals al Barça, de cara a la reobertura de les urnes a partir de la primavera vinent, destaquen per la poca subtilesa de qui apareix avui com el clar dominador de l’opinió pública barcelonista, el president Joan Laporta, i la pràctica desaparició de l’oposició o dels aspirants a convertir-se en una alternativa presentable i solvent.
Laporta sap que, igual que els títols es guanyen entre abril i maig, el seu millor as serà precisament la ressonància del marcador i el reforç, a tall de rematada, d’un eventual, desitjat i esperançador indici de retorn a l’Spotify, que si es produeix a temps esborrarà el regust amarg de les moltes i delirants temptatives de reobrir l’estadi, conjugades entre la infinita lentitud de Limak i les piruetes mediàtiques i financeres de Laporta per engalipar LaLiga, el seu propi auditor i la UEFA.
Tot fa pensar que amb aquestes dues pinzellades damunt d’un retrat periodístic edulcorat i sostingut per aquest consorci laportista tan dominant a les xarxes, un autèntic corró ideològic que arrasa dins del barcelonisme sociològic, Laporta dominarà les urnes quan arribi el moment.
De fet, només una imprevista recessió de les grans expectatives de l’equip de Lamine Yamal i companyia podria complicar-li la reelecció, tret que el mateix Laporta sigui capaç de convertir-se un cop més en el seu pitjor enemic fruit d’aquestes decisions negligents i desencertades marca de la casa.
10.619 socis nous
Per si de cas, el seu entorn no vol sorpreses i ja existeixen indicis que l’aparell laportista es mou entre bastidors barcelonistes, com ha avançat @JoanFontes, un observador i crític infal·lible a ‘X’ que ha deixat caure un comentari molt revelador: “El Barça ha registrat un total de 10.619 nous socis aquesta temporada. Es diu, es comenta, es rumoreja que uns 9.000 provenen d’una acció promoguda per la Junta en col·laboració amb Òmnium Cultural amb la teologia clara de sumar vots de cara a les pròximes eleccions. Per poder participar en els comicis blaugrana només cal una antiguitat d’un any de soci”.
Sens dubte, no és un assumpte menor comptar amb una bossa de vots d’aquesta magnitud si aquesta informació és correcta. Fins i tot en la prèvia electoral, en la cursa de les signatures per validar la candidatura, la possibilitat de donar un primer cop d’autoritat a la foto dels avals pot equivaldre a una victòria gairebé definitiva si la diferència és prou sòlida per provocar abandonaments.
A la campanya del 2021 que va portar Laporta de tornada a la presidència ja hi va haver abundants rumors i proves d’una intervenció política de l’aparell polític de la presidència de la Generalitat a l’exili a favor de la seva candidatura, però sobretot d’una bolcada d’un ampli sector dels afiliats de l’Assemblea Nacional de Catalunya i d’Òmnium Cultural a favor de la recollida de signatures per al vot de censura contra Josep Maria Bartomeu, que va aconseguir forçar la seva dimissió.
A l’altre costat, el silenci, l’absència i fins i tot jugar a fet i amagar sembla formar part de l’estratègia covarda dels qui s’havien autoassenyalat com a outsiders tipus Víctor Font, Joan Camprubí o Jordi Termes i les seves respectives plataformes. Juntament amb aquests presumptes líders de l’oposició també han estat esborrats del mapa aquell col·lectiu de grups d’opinió que van començar animant Laporta i després d’aixecar tímidament el dit de la crítica s’han diluït en la seva pròpia i destacada falta de personalitat quan ha calgut anar un pas més enllà.
En canvi, ha aparegut un personatge oportunista i artificial com Xavier Vilajoana postulant-se en base a les seves credencials com a directiu responsable del futbol base i del futbol femení de la directiva de Bartomeu. No cal destacar que, com ja va demostrar al seu moment fabricant una candidatura continuista igual que Emili Rouseaud, la seva actitud va ser covarda i traïdora volent-se treure de sobre aquest vincle amb Bartomeu, que va ser qui els va nomenar directius en l’última etapa del seu mandat. Deslleial i lleig posicionament el seu, fent veure que no eren responsables de les decisions de la junta de la qual formaven part i encara més greu no haver sortit a defensar Bartomeu de les crítiques gratuïtes, mentideres i inventades de què va ser objecte després de la seva dimissió i posterior criminalització des de l’entorn i de la mateixa junta laportista.
També cal tenir molt en compte que l’aportació de Vilajoana al futbol formatiu i el femení va ser merament representativa, institucional i honorífica, primer perquè qui va ser el directiu titular d’ambdues carteres va ser Jordi Mestre des de 2010 sota la presidència de Rosell i a partir de 2015 amb Bartomeu. La insistència de Vilajoana de donar entrevistes i gratar protagonisme aquests dies sembla formar part d’un pla personal per potenciar la seva figura professional com a president de l’Associació de Promotors Constructors de Catalunya i d’Espanya, a més de la presidència de Construmat, també a costa del seu perfil barcelonista, això sí, intentant dissimular el seu passat com a directiu de Bartomeu i alhora tractant d’aprofitar-se d’aquesta circumstància. Tot plegat molt estrany, però que, en definitiva, polaritza l’oposició i deixa el camí de la reelecció de Laporta més diàfan i fàcil.