Doncs Carles Puigdemont. El líder de Junts va aprofitar la seva intervenció a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent per deixar anar una idea que ha encès la polèmica: condicionar la renovació dels permisos de residència al coneixement bàsic del català. Segons ell, expressions com “cafè amb llet” o “mal de panxa” haurien de ser prou representatives per comprovar si un immigrant s’integra lingüísticament.
“Si falla la llengua, falla tot. I nosaltres no li podem fallar, a la llengua”, va sentenciar Puigdemont, citant Pompeu Fabra per reforçar l’argument. La seva proposta, però, ha dividit opinions. A Catalunya, sectors independentistes l’han aplaudit com una mostra de fermesa en la defensa del català, mentre que des de l’unionisme i alguns mitjans estatals s’ha acusat l’expresident de fregar la xenofòbia.
A El Español, per exemple, un editorial advertia que aquestes paraules poden derivar en exclusió social i recordava incidents recents, com la campanya contra una gelateria que no va atendre exclusivament en català. Allà hi veuen un fil directe entre el discurs de Puigdemont, la pressió de la CUP i els atacs de grups radicals a les xarxes.