La recta final del mercat blaugrana està plena de paranys per al president Joan Laporta, a qui no li poden servir la majoria dels trucs comptables desplegats les últimes setmanes si finalment no aconsegueix arribar a l’1:1 abans del tancament a la mitjanit del dilluns vinent, 1 de setembre.
Més enllà de les inscripcions menors de Gerard Martín i Roony Bardghji, que s’han de quadrar amb les sortides d’Oriol Romeu i Héctor Fort, hi ha el perill subjacent que Hansi Flick pugui perdre Dani Olmo en les pròximes setmanes, depenent de la resolució pendent de l’Audiència Nacional i de l’aplicació, o no, de les mesures cautelars plantejades per LaLiga el 23 d’abril passat davant el Contenciós Administratiu, òrgan que es va declarar aleshores incompetent perquè la resolució del Consell Superiors d’Esports (CSD, per les sigles en castellà) estava redactada pel secretari d’Estat per a l’Esport i president del CSD, José Manuel Rodríguez Uribes.
Aquella controvertida resolució decretava la inscripció del migcampista blaugrana per l’exprés caprici, desig i ordre de Rodríguez Uribes. Per sobre, va admetre en el seu escrit, de les normes de control econòmic de LaLiga, obviades en el seu argumentari amb un criteri força estrany i singular segons els experts.
Per tant, el Barça i Dani Olmo continuen estant on eren la mitjanit del 31 de desembre del 2024, amb el futbolista desinscrit per manca de fair play, una situació que, si no es corregeix abans del tancament del mercat d’estiu, podria comportar conseqüències realment complexes, la principal que quedés fora de la plantilla en el cas que la sentència assumís el punt de vista de LaLiga.
En aquest supòsit, que no pot donar-se a l’agost perquè és inhàbil des del punt de vista processal per als assumptes ordinaris, tot i que sí que es podria conèixer el dia 1 de setembre mateix, el Barça podria inscriure’l abans de la mitjanit sempre que disposés de marge salarial. Si no fos així, seria baixa i no podria ser donat d’alta de nou fins a la finestra d’hivern, igualment amb el fair play suficient.
Per evitar riscos, Laporta hauria d’aconseguir l’1:1 abans d’aquesta data límit de dilluns. El que no es contempla ara mateix, fins i tot disposant de marge salarial, és inscriure’l perquè ja ho està, si bé a l’empara de la mesura cautelar que el CSD va aplicar el gener passat en resposta al recurs d’alçada del FC Barcelona, posteriorment ratificada per aquest mateix organisme que es va cuinar i menjar la resolució, com estava previst.
El dilema no és menor per a Laporta, que ahir no descartava ampliar l’aval de la directiva per acabar de tancar la plantilla i que, desesperadament, utilitza la seva premsa per pressionar Fermín López perquè accepti una oferta important del Chelsea i consignar un acord que sí que podria tornar el club blaugrana a la regla 1:1 i aprofitar, llavors, l’estalvi salarial de les operacions de traspassos, baixes, vendes, cessions i ampliacions de contracte. També des de la junta es filtra l’interès de diversos clubs per jugadors que, com Héctor Fort, Dani Rodríguez i Jan Virgili, podrien socórrer el dèficit laportista a canvi de traspassos molt per sota del seu valor real de mercat, ja que els clubs saben que el Barça necessita cada euro per continuar respirant, i es volen aprofitar de la situació de desavantatge blaugrana.
En el cas concret de Fermín, a més, concorre la feliç circumstància per a Laporta que el Chelsea es presta a tancar operacions amb intermediaris de grat del president. Així ha estat en el passat i, si és possible, així serà en el futur. Alguna d’aquestes operacions certa premsa la va relacionar amb la participació del fill del mateix Laporta, extrem que va negar el Compliance Office del club, Sergi Atienza, desmentint que el fill del president hagués cobrat directament d’aquest tipus de negocis.
El que sí que està demostrat és que Laporta -si la venda de Fermín no ho corregeix, tot i que Hansi Flick va assegurar que compta amb ell- no haurà estat capaç, ni en tres mercats seguits, d’estar a la regla 1:1 per fitxar. Aquest mèrit sí que l’acredita, tot i haver presumit d’haver venut 1.100 milions en palanques. I no era veritat.