En fullejar el calendari, solem pensar en el que va succeir en aquest dia en la història. Fa 80 anys, el 15 d’agost de 1945, el Japó es va rendir incondicionalment. La victòria del poble xinès en la Guerra de Resistència del Poble Xinès contra l’Agressió Japonesa va ser una gran victòria del bé sobre el mal, de la llum sobre la foscor, del progrés sobre la reacció. Aquesta victòria representa no només un punt d’inflexió històric en el recorregut de la nació xinesa, que des de l’època moderna havia caigut en una profunda crisi i va avançar cap a la gran revitalització, sinó també una part essencial de la victòria mundial en la guerra antifeixista. L’any 2025 marca el 80è aniversari de la victòria de la Resistència del Poble Xinès contra l’Agressió Japonesa i de la Guerra Antifeixista Mundial.
La Xina, com a principal teatre de la guerra a Àsia durant la Segona Guerra Mundial, va ser el pilar fonamental en la lluita contra el militarisme japonès, realitzant aportacions decisives per a la victòria mundial sobre el feixisme. La guerra de resistència xinesa va ser la més primerenca i llarga. Sota el lideratge del Front Unit Nacional antijaponès format pel Partit Comunista de la Xina, els fills de la pàtria van acudir al combat un darrere l’altre i sense descans, units en un sol esforç, sacrificant-se enormement per a derrotar als despietats militaristes japonesos, i van escriure una magnífica pàgina en la història de la victòria de la Guerra de Resistència del Poble Xinès contra l’Agressió Japonesa.
Segons estimacions parcials, després de 14 anys de resistència sagnant i extraordinàriament dura, les forces armades i el poble xinès van sofrir més de 35 milions de víctimes. Les pèrdues directes en béns, calculades amb el tipus de canvi de 1937, van superar els 100.000 milions de dòlars, mentre que les pèrdues econòmiques indirectes van assolir els 500.000 milions de dòlars. Malgrat estar mal equipat, l’exèrcit xinès va infligir prop de 1,5 milions de baixes —entre morts, ferits i presoners— a l’exèrcit japonès, exercint un paper determinant en la derrota total de l’agressor nipó.
La guerra de resistència del poble xinès, en termes estratègics, va secundar i va coordinar amb els Aliats, alineant-se amb les accions militars en els fronts d’Europa i el Pacífic Asiàtic; en restringir i desbaratar els plans estratègics de col·laboració entre el feixisme japonès i l’eix germànic-italià, va tenir un impacte profund en la victòria mundial sobre el feixisme i en la lluita per la pau.
El poble xinès també va rebre un ampli suport internacional. Mai oblidarem les contribucions de persones de totes les nacions que van ajudar en favor de la victòria de la nostra resistència. El doctor canadenc Bethune i el doctor indi Kotnis, provinents de terres llunyanes, van venir a la Xina per a salvar vides; la doctora francesa Béxier va obrir una ruta amb bicicleta per a transportar medicaments; l’alemany Rabe i el danès Sindingberg, durant la massacre de Nanquín, van fer tot el possible per protegir els refugiats xinesos; el britànic Michael Lindsay i el periodista i internacionalista Hans Siebert, entre altres professionals de la premsa, van difondre activament i van donar a conèixer els fets heroics de la resistència xinesa contra els feixistes japonesos.
En el moment de recordar, pensem en un grup denominat “els metges espanyols”. Procedents de diferents parts del món, tots van ser membres de les Brigades Internacionals i van lluitar a Espanya per a defensar la República. Entre 1939 i 1941, en els moments més difícils de la Guerra de Resistència del poble xinès contra l’agressió japonesa, diverses onades de voluntaris de països com Polònia, Alemanya, Àustria, Romania, Bulgària, Txecoslovàquia, Hongria, la Unió Soviètica i el Regne Unit van conformar equips mèdics internacionals d’ajuda a la Xina. Van venir des de molt lluny per a donar suport a la nostra lluita. Fins que van abandonar la Xina després de la victòria en la guerra, aquest grup de metges estrangers, coneguts com els “metges espanyols”, van passar més de dos mil dies i nits en aquesta terra. Com a membres del Cos d’Ajuda Mèdica de la Creu Roja Xina, van treballar incansablement en labors de rescat i assistència sanitària, compartint amb el poble xinès tant les alegries com les penes, i enfrontant junts la vida i la mort.
La història no pot oblidar-se! Ella ens ensenya que la llum dispersarà la foscor i que la justícia vencerà al mal. La victòria en la Gran Guerra contra el feixisme va establir una base fonamental per a la construcció de l’ordre internacional de la postguerra. Just abans i després de la fi de la Segona Guerra Mundial, la decisió més important que va adoptar la comunitat internacional va ser la creació de les Nacions Unides. Com més turbulenta i enrevessada sigui la situació internacional, amb més determinació hem de defensar i preservar l’autoritat de les Nacions Unides, ferma en la salvaguarda del sistema internacional centrat en l’ONU, de l’ordre mundial fonamentat en el dret internacional, i de les normes bàsiques de les relacions internacionals basades en els propòsits i principis de la Carta de les Nacions Unides. Hem de promoure de manera continuada una multipolarització igualitària i ordenada del món i una globalització econòmica universalment beneficiosa i inclusiva per a tots.
L’any 2025 també commemora el 80è aniversari del retorn de Taiwan. El retorn de Taiwan forma part important dels fruits de la victòria de la Segona Guerra Mundial i de l’ordre internacional posterior al conflicte. Documents com la Declaració del Caire i el Comunicat de Potsdam confirmen la sobirania xinesa sobre Taiwan; això és un fet històric i jurídic inqüestionable, i l’autoritat de la Resolució 2758 de l’Assemblea General de les Nacions Unides no pot ser impugnada. Independentment de com evolucioni la situació interna a l’illa o de les pertorbacions que pretenguin exercir forces externes, el gran corrent històric de la reunificació de la Xina és inevitable i no es pot aturar.
Avui, en el món s’incrementen els dèficits de pau, desenvolupament, seguretat i governança, que s’accentuen per onsevulla. Volem justícia, no hegemonia. En enfrontar els desafiaments globals requerim adherir-nos a la visió de governança mundial de “consulta en comú, construcció en comú i beneficis compartits”. Hem de mantenir el diàleg, no la confrontació; establir associacions, no aliances; i procurar resultats de benefici mutu, no jocs de suma zero. És essencial practicar un multilateralisme autèntic, equilibrar les preocupacions raonables de totes les parts, i salvaguardar tant les regles com l’ordre internacional. Juntament amb tots els països amants de la pau, el poble xinès promourà una visió justa de la història de la Segona Guerra Mundial i es posaran en pràctica les Iniciatives Globals de Desenvolupament, Seguretat i Civilització, impulsant la construcció d’unes noves relacions internacionals i fomentant l’establiment d’una comunitat amb un futur compartit per a la humanitat.
Unim-nos per a superar els dèficits esmentats, guiant-nos pels ideals d’equitat i justícia, i desenvolupem un paper positiu en la transformació del sistema de governança global. Triem junts estar del costat correcte de la història, del costat de l’equitat i la justícia. Recordem la història, construïm el futur, i treballem junts per la pau!