Toni Castejón, portaveu del sindicat majoritari dels Mossos d’Esquadra, no estalvia crítiques en recordar, un any després, la jornada en què Carles Puigdemont va tornar a Barcelona i va escapar de la vigilància policial. En la seva valoració, aquell dispositiu va ser un “malson” i una “situació lamentable” que va posar en evidència mancances de planificació i coordinació.
Explica que es va donar per fet que l’expresident acudiria al Parlament, on seria fàcil de controlar, però la realitat va desmuntar el guió previst. Castejón compara la fugida i el dispositiu desplegat pels Mossos amb un “pla digne de Mortadel·lo i Filemó”.
Castejón també carrega contra l’anomenada operació gàbia que es va desplegar després, un tancament del territori que considera “sense sentit” i ineficaç. Malgrat la dimensió del fiasco, no hi va haver depuració interna de responsabilitats, més enllà dels canvis ja previstos a la cúpula policial.
El balanç que en fa el sindicat reforça una percepció estesa dins del cos: excés de confiança, protocols insuficients i manca d’anticipació davant un dispositiu d’alt voltatge polític i mediàtic.
Entre els agents, aquell episodi s’ha convertit en un exemple de com la pressió política pot condicionar les decisions operatives. Un any després, la imatge pública del cos encara arrossega la caricatura d’aquell dia, i el debat sobre com evitar que situacions semblants es repeteixin continua obert als passadissos de la Prefectura.