Fa uns dies anava caminant a esmorzar a un bar a prop de casa i em vaig aturar davant un semàfor en vermell. Al meu costat tenia un home que feia footing. Un taxi va aturar-se davant nostre ocupant part del pas de vianants i vaig veure que l’esportista rondinava. Quan el semàfor es va posar verd per nosaltres, aquell home va creuar cridant-li al taxista “podies aparcar una mica més endavant, capullo!”.
Uns quants dies abans, a la cruïlla que hi ha sota de casa meva, un motorista quasi s’endu per endavant una noia que anava en bicicleta i que, com passa molt sovint, s’havia saltat el seu semàfor en vermell. “Filla de puta!”, va cridar el de la moto.
Lògicament, les dues infraccions es podrien haver debatut sense necessitat de llençar d’entrada l’insult. L’home que feia footing se’n va anar corrent, el taxi va desencotxar i va marxar i el motorista i la noia de la bicicleta van seguir els seus camins. La sang no va arribar al riu. No sempre és així i l’insult és sovint el pas previ a les batusses.
Perquè s’utilitzen els insults amb tanta facilitat?
A Catalunya, s’ha normalitzat cridar “puta Espanya” a molts concerts i a les xarxes socials. Humoristes i activistes de TV3 i Catalunya Ràdio han liderat i lideren aquesta campanya de normalització. Que milions de catalans se sentin ofesos tant els fa. “És el sentiment del poble”, diuen.
A Espanya s’ha normalitzat des de fa uns mesos que, als concerts musicals, un grup de joves s’arrenqui amb crits de “Pedro Sánchez, hijo de puta”. En aquest cas, són els mitjans de la fachosfera els que fan d’eina de difusió. OK Diario, el periodisme escombraria que dirigeix Eduardo Inda, diu que és un clam que recorre tot el país.
Com es pot aturar aquesta dinàmica? La solució no pot ser entrar en la roda dels insults creuats. Cridar “puta independència” als concerts o “Núñez Feijóo, hijo de puta”, “Alejandro Abascal, hijo de puta” o “Isabel Díaz Ayuso, hija de puta” és la pitjor de les respostes, encara que la presidenta de la Comunitat de Madrid hagi estat la primera a insultar des d’un seient de convidats al Congrés.
L’ajuntament de Mont-roig del Camp ha denunciat per delicte d’odi el DJ Ruben Romero que va actuar el dia 26 de juliol a la Festa Major de Sant Jaume a Miami Platja perquè va proferir insults contra Pedro Sánchez i va animar els assistents a afegir-s’hi.
Aquestes denúncies són imprescindibles però cal fer un pas més enllà. Necessitem eliminar els insults del nostre vocabulari habitual. Mentre passegem, quan agafem la moto, quan anem a un concert, quan fem un programa d’humor a la ràdio o la televisió o quan fem un debat polític. De la crispació no en surt res de bo. La raó no està del costat que insulta més o ho fa més fort.
Convèncer, no vèncer. D’això es tracta. Les causes justes mai no es defensen i molt menys es guanyen insultant els que no comparteixen les nostres idees.