La directiva de Joan Laporta està rebent dures crítiques per l’acord de patrocini amb el Govern de la República Democràtica del Congo (RDC) per raons que són de domini públic i prou comprensibles, ja que la RDC és un dels països amb pitjors índexs de corrupció (lloc 163 de 180 en el rànquing de Transparency International), enfrontat a greus crisis socials i humanitàries de difícil solució a causa de la feblesa i poc interès per part de les seves institucions. Diversos activistes i sectors socials, tant al mateix Congo com internacionalment, consideren immoral i desproporcionat el fet de destinar més de 40 milions d’euros al patrocini d’un club europeu quan el país pateix mancances extremes, infraestructures precàries i crisis internes greus.
En l’àmbit social i de la convivència, hi ha hagut protestes a Kinshasa encapçalades per moviments com Lucha, que reclamen prioritzar el desenvolupament local amb els diners públics abans que patrocinar equips estrangers, especialment quan la lliga de futbol nacional congolesa està en una situació precària.
A més de la situació general del país, delicada i tempestuosa, part de les crítiques també es deuen a l’historial controvertit del ministre congolès Didier Budimbu, principal interlocutor de l’acord, acusat de corrupció i altres delictes greus en el passat. Això genera dubtes sobre la integritat del procés i accentua el malestar entre els barcelonistes i la poca premsa que alerta d’aquest xoc entre els valors del club i de la mateixa Fundació Barça amb un acord que els desafia i que, de nou, atropella qualsevol sentit ètic de la junta actual de Laporta.
Va ser Joan Laporta qui va començar la seva campanya electoral del 2015 amb un discurs que precisament atacava Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu pel que considerava negocis opacs i sota l’estela de governs no democràtics, totalitaris i, fins i tot, sanguinaris. Laporta, per deixar molt clara la seva estratègia, va afirmar: “Cal escollir entre Qatar i corruptes o entre Unicef i nets”.
De poc li va servir aquesta mena d’eslògan en unes eleccions marcades pel segon triplet de la història del Barça, signat pel trident, Messi-Suárez-Neymar.
Deu anys més tard, després de guanyar les eleccions el 2021 i ja consolidat ara en les bones sensacions i perspectives de l’herència de la Masia de Bartomeu, que ha donat una altra generació d’or al club, Laporta és qui s’ha retratat amb aquests mateixos paràmetres i actuacions que li havien servit d’artilleria contra les anteriors directives.
El que va fer Laporta, poc després de tornar a la llotja en aquesta segona presidència, va ser fer fora Unicef -com a Messi- d’una puntada i, en menys de tres anys, abraçar amb entusiasme, proximitat i implicació directa els països més rics de l’Orient Mitjà, com Qatar, els Emirats Àrabs Units i l’Aràbia Saudita sense cap problema. Encara més: la seva elecció ha estat Qatar -tan criminalitzat abans-, també Emirats, i, segons certs aspectes de la seva gestió -com els avals i el seu manteniment-, les comissions a Darren Dein, els negocis estranys al voltant de les Barça Academy, els acords assemblearis de l’Espai Barça i ara el patrocini del Congo. Entramats una mica tèrbols, sobretot per manca d’informació al soci.
El malestar i les crítiques a la directiva de Laporta per l’acord amb la RDC se centren en l’origen i les formes dels diners, la manca de responsabilitat social inherent a l’acord, la incoherència amb els valors històrics del club i l’opacitat de la negociació en un context de greu crisi institucional tant al Barça com al país africà.
El cas és que si cal regir-se pels índexs internacionals de corrupció, Laporta ha agermanat el Barça amb un dels països més corruptes del món, el 163è de 180 segons l’Índex de Percepció de la Corrupció 2024 de Transparency International, on l’Azerbaidjan (on Laporta ha promogut una Barça Academy) és el 154è i l’Uzbekistan, antic camp d’operacions del president, el 121è, mentre que Qatar, tan infamat quan Rosell va signar el primer patrocini, el lloc 38è, millor qualificat que Espanya, 46a d’aquest rànquing.
Laporta vol justificar aquest acord que tant fa mal a la imatge del Barça al·legant la necessitat urgent d’ingressos per complir les exigències del fair play financer de LaLiga i poder inscriure jugadors. En definitiva, entre Unicef i corrupció, Laporta no ha dubtat a apostar per no oferir als socis cap dada sobre el volum de la contraprestació per blanquejar un règim polític tirànic, explotador i repressiu.