La Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona han presentat aquest dijous la descoberta de les pintures murals de la denominada Capella Gitana a la presó Model de Barcelona.
Es tracta del resultat de la segona fase del procés de conservació-restauració de l’obra que l’artista Helios Gómez va pintar a la Model el 1950, ubicada a la cel·la número 1 de la quarta galeria del centre penitenciari.
El procés va iniciar-lo el desembre del 2024 el Departament de Cultura de la Generalitat, de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBMC) i d’acord amb el consistori barceloní.
Dues restauradores professionals, amb el suport parcial de dues col·legues becades en l’especialitat de pintura mural, hi han treballat durant sis mesos amb sistemes mecànics i químics.
La tasca, segons ha difós la Generalitat, ha estat “molt dificultosa, lenta i tècnicament complexa” per la duresa de les capes i la composició de l’estrat més proper a la pintura original.
La tercera fase
Com a resultat, aquesta fase ha permès determinar la dimensió total de la decoració mural i recuperar gairebé tot el conjunt pictòric, la culminació del qual es preveu d’aquí a uns mesos.
El darrer trimestre del 2025 s’espera que s’enllesteixi la descoberta de les parts baixes de les parets, on s’acumulen més capes al damunt de la pintura a l’oli d’Helios Gómez. Restarà pendent la tercera fase de conservació-restauració per a la seva presentació i estabilització definitiva de les pintures.
Helios Gómez va rebre l’encàrrec de decorar la cel·la en el darrer empresonament, per insistència del capellà mercedari de la presó Model. Gómez va representar la Mare de Déu de la Mercè amb presos als seus peus i un grup d’àngels músics. Tots els personatges, inclosa la Mare de Déu amb el Nen, estan representats com a gitanos.
Futur BCIN
A l’acte de presentació de la descoberta de les pintures murals hi han participat Gabriel Gómez, fill de l’artista, juntament amb la consellera de Cultura, Sònia Hernández; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo; i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor.
L’alcalde de Barcelona ha defensat que es tracta d’un “espai de memòria i dignitat” i la consellera de Cultura ha afirmat que treballaran per declarar les obres bé cultural d’interès nacional (BCIN).