Una notícia aïllada pot tenir un determinat sentit, però si es compara amb una altra de diferent, el resultat pot ser com a mínim sorprenent. Almenys, jo he experimentat aquesta sensació. Pel que sembla i en relació amb el turisme, Barcelona s’està morint d’èxit (que és una de les formes potser menys desagradables d’acabar) i que suporta un excés de visitants. Jo no conec cap estudi seriós de la “capacitat de càrrega” que té Barcelona com a destinació turística (estudis que sí que s’han fet en parcs naturals, com el Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici o el Montseny). Potser només base de sensacions està molt estesa la brama que cal reduir el nombre de turistes a Barcelona.
Per tant, es pretén el decreixement d’un sector econòmic, qüestió que sovint es posa damunt la taula sense que ningú conegui amb exactitud com es pot abordar un canvi radical i voluntari de model. Jo només conec dos casos clars de decreixement, el que provoquen les guerres (Espanya trigaria disset anys a recuperar el nivell de prosperitat que tenia just abans del cop militar que va provocar la Guerra Civil) i el que va originar la Covid (l’economia espanyola es va enfonsar un 11% en 2020). Això del decreixement econòmic sembla perillós, almenys tan perillós com que la prosperitat de la humanitat es mesuri en termes de PIB, que no pot créixer indefinidament.
La primera de les notícies que vull comentar és el protocol signat entre l’Autoritat Portuària de Barcelona i l’ajuntament per a posar límit al volum de creueristes (per tant, un decreixement) que escalen en la capital catalana, amb una reducció de les terminals dedicades a aquest negoci: de les set que operen actualment a cinc a partir de l’any 2030. A la vegada, s’ha fet pública la proposta del Govern per l’ampliació de l’aeroport del Prat (per tant, un creixement), pactada entre el Ministeri de Transports, la Generalitat i AENA, que impliquen allargar la tercera pista de l’aeroport, la més propera al mar, construir una terminal satèl·lit i remodelar les terminals T1 i la T2.
Les dues notícies, una darrera l’altre, m’han semblat un pèl contradictòries i tafaner com soc, he buscat algunes dades. I resulta que els creueristes van ser de 3,65 milions durant el 2024, un 2,4% més que l’exercici anterior. Al mateix any, l’aeroport de Barcelona-El Prat va tenir al voltant de 40 milions de passatgers internacionals, que en principi es podrien associar a visitants turístics, encara que fins a arribar als 55 milions totals, ben segur que algun turista més es podria comptabilitzar. Curt i ras: per l’aeroport entren deu vegades més de potencials turistes que pel port.
I si algú pensa que la manera de reduir l’impacte negatiu que el turisme provoca a la ciutat és limitar el nombre d’entrades, per l’aplicació de la senzilla regla de Pareto, sembla que hi ha més a fer on la massa de visitants és més gran. Si es pretenen polítiques reduccionistes, tindria més sentit començar per l’aeroport. És una anàlisi molt simple de la problemàtica, ja que el turisme també ve per carretera i per tren (més que mai) i sembla que volem ampliar estacions; a la vegada si es pretén un turisme de qualitat, caldria analitzar quina relació té tot plegat amb el preu del bitllet.
No entenc com si el que es vol és limitar la massificació a la ciutat, es pugui estar content per la reducció del nombre de creuers i a la vegada exultant per l’ampliació de la quantitat d’avions (i de trens). Sembla contradictori i mancat de tota lògica que les dues polítiques puguin ser encertades a la vegada. A més, els impactes ambientals (cal sempre avaluar el cost ecosistèmic dels projectes) són inexistents en el cas dels creuers, ja que l’activitat es desenvolupa en uns molls d’una zona ja degradada mentre que en el cas de l’aeroport, cal ocupar un espai de la Xarxa Natura 2000. I si al final s’aconsegueix posar amb calçador una tercera pista, s’hauria de valorar on se situarà la quarta (si Barcelona vol tenir un aeroport a l’altura de Madrid o París).
Ben segur que és la meva ignorància la que ha fet que consideri contradictori reduir els vaixells i augmentar els avions a la vegada si l’objectiu és evitar la massificació dels turistes a Barcelona (sense que ningú hagi decidit quin és el llindar de sobrecàrrega). Si és així, em disculpo… malgrat que també podria ser la manca d’una visió global i coherent de la problemàtica.