L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha organitzat la jornada “Els camins de l’alimentació”, una trobada temàtica que constitueix l’aparador d’iniciatives de recerca sobre distribució i comercialització d’aliments.
El treball Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB, elaborat per l’Institut Metròpoli, indica que la disponibilitat, accessibilitat i assequibilitat dels aliments en el dia a dia influeixen directament en la dieta i la salut. Els resultats també demostren que les botigues de barri lideren l’oferta alimentària i representen el 41,4% dels 14.992 establiments d’alimentació als municipis.
No obstant això, reflecteix que tot i que els deserts alimentaris (zones amb escassa disponibilitat d’aliments frescos i saludables a 5 minuts) són gairebé inexistents, sí que abunda el denominat pantà alimentari: aquella zona amb quatre o més establiments d’aliments poc saludables a 5 minuts. Aquest problema, segons destaca l’informe, és especialment present en barris com Ciutat Meridiana (Barcelona), la Ribera (Montcada i Reixac) i la Mina (Sant Adrià de Besòs).
D’altra banda, el projecte europeu FoodCLIC, que ha creuat variables socioeconòmiques amb indicadors com l’accessibilitat als establiments o a l’ajuda alimentària, ha conclòs que a les zones amb menys nivell socioeconòmic la incidència de problemes com l’obesitat infantil és sensiblement més alta.
A més, l’estudi Anticipar-se a les crisis alimentàries, una anàlisi del paper de Mercabarna elaborat per IDRA, ha assenyalat que Mercabarna ha passat de ser un mercat majorista fortament arrelat al territori a esdevenir un hub logístic inserit en les cadenes globals.
La presència de producte català, de fet, ha caigut del 53% (1988) al 15% (2023), mentre que la mercaderia d’importació ha crescut fins al 28%. Paral·lelament, els mercats municipals, que abans concentraven el 70% de les compres, avui amb prou feines representen el 12%.