Les actrius, la directora de l’obra Esas Latinas i les responsables de la companyia Teatro sin Papeles, compromeses amb la denúncia de les desigualtats a través de la seva tasca de Teatre Social, estan sent víctimes d’atacs masclistes arran del tabú que envolta la situació lingüística a Catalunya, en el context de la presentació de l’Informe de la Discriminació 2024. Si no veiem la greu anomalia que això suposa no ens quedarà ni el català ni res per defensar.
Teatro sin Papeles porta anys representant amb èxit el malson de les víctimes de tracta i explotació sexual amb l’obra Aquí nunca pasa nada, creada a partir del conegut cas Carioca a Galicia, destapat quan una dona migrant prostituïda es va decidir a posar una denuncia contra un caporal de la Guàrdia Civil per agressió sexual.
Els fets han anat de la manera següent. Amb motiu de la presentació de l’Informe 2024 de l’Observatori de la Discriminació l’Ajuntament de Barcelona va contractar la companyia amateur Teatro Sin Papeles, formada per dones immigrants d’origen llatinoamericà, perquè representés parts del seu espectacle Esas Latinas, que es basa en experiències de discriminació viscudes per elles mateixes. Entre diverses situacions que mostren la discriminació per sexe, origen i classe l’obra n’inclou una sobre la dificultat d’una dona per entendre un informe mèdic en català. El gag planteja si és més important que parli en català o que sàpiga què passa amb la seva salut.
Arran d’aquest gag, hi ha hagut una forta reacció per part de grups polítics i entitats fins el punt que l’obra, la directora, les actrius i la companyia han estat denunciades al Síndic de Greuges. Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, ERC i Junts han traslladat el seu malestar al consistori denunciant que l’Ajuntament empari “la ridiculització i el menyspreu als drets lingüístics dels catalanoparlants” i l’Ajuntament de Barcelona ha demanat disculpes per “l’espectacle catalanòfob en un acte municipal”. La CUP ha preguntat a la Conselleria de Política Lingüística si portarà el cas a Fiscalia, i el conseller ha demanat que es “respectin els drets lingüístics de la ciutadania”.
Que no agradi el contingut, o es consideri que l’enfocament del gag distorsiona o simplifica la realitat, no invalida el fet que la situació representada també passa. El teatre social posa el focus on normalment no el posen ni la societat ni les autoritats. Entenc que aquest és també un dels objectius de l’Observatori de la Discriminació.
L’informe diu que “el racisme, el gènere, la salut, l’orientació LGTBIQ+ i, en cinquè lloc, la llengua catalana són els principals motius de discriminació”. Sobre llengua, la única entitat que aporta denuncies és la Plataforma per la Llengua i, per tant, reflecteix les experiències de persones catalanoparlants. Cap entitat aporta dades a l’informe sobre situacions de discriminació a través de la llengua envers persones immigrades, de manera que acaba semblant que no existeixen. La qüestió està massa polititzada, hi passem per sobre per no desfermar actituds indesitjables en totes direccions.
Les dades de l’Informe coincideixen amb la nostra experiència de camp: “El 13% del total de situacions discriminatòries va evidenciar violència institucional relacionada amb racisme/xenofòbia, salut i gènere. Del total de persones afectades per aquesta situació, el 77% van ser dones”. Hi hem de poder afegir la llengua, les llengües.
Però quan s’ha penjat a les xarxes el vídeo del gag en qüestió, l’assetjament s’ha fet viral en paral·lel. I si la denúncia per part de partits, entitats i autoritats em sembla fora de lloc, el què és del tot inacceptable és el linxament masclista i racista carregat d’amenaces de violència sexual que estan patint les actrius, la directora i la companyia, tant és en quina llengua: putes estrangeres, sabem qui sou, us mereixeu que us violin.
Quan l’Observatori de la Discriminació faci el proper informe, amb fets de 2025, pot començar per registrar aquest cas.