Des de l’aparell mediàtic laportista es comença a filtrar que a les estructures municipals el Barça no està trobant l’encaix que espera a les seves necessitats precises i concretes per poder reobrir parcialment i de forma sectoritzada l’Spotify a temps de disputar el Trofeu Joan Gamper. Aquest objectiu, com és sabut, no respon a cap raó esportiva, social ni comercial, sinó a la urgència que l’auditor, Crowe, tingui constància que els 475 seients VIP venuts per 100 milions formen part del patrimoni del club mitjançant obra certificada per Limak. I, a més, que són operatius a efectes d’ocupació per allò que han estat projectats, instal·lats i venuts. És a dir, per gaudir d’un partit de futbol de primer nivell i amb totes les comoditats.
Des de dimarts a la tarda el pessimisme s’ha apoderat de la directiva i de les persones responsables de l’Espai Barça malgrat haver llançat la campanya “Tornem a casa. Vibrem” setmanes enrere. Sens dubte, amb un excés de confiança i de supèrbia, pensant que, d’aquesta manera, donant per fet que el Gamper ja tenia data, la del 10 d’agost, l’Ajuntament de Barcelona no s’oposaria a fer els ulls grossos i permetre la celebració d’un partit en què Laporta es juga ni més ni menys que 100 milions d’ingressos de l’exercici tancat. Sempre que, a més, ofereixi a LaLiga plenes garanties de cobrament dels 42 milions pendents.
El cas és que des de l’Ajuntament de Barcelona les veus autoritzades de la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Laia Bonet, i del mateix alcalde, Jaume Collboni, van refredar l’entusiasme advertint que els permisos només es podien tramitar un cop finalitzada del tot la primera fase que comprèn el subsol i la primera i segona graderies.
Des de la directiva de Laporta, que primer pretenia jugar amb 65.000 espectadors, fa dies que expliquen als mitjans que segurament haurien d’acceptar una reducció a la meitat o, fins i tot, menys, obrint l’estadi per sectors.
Però, com en el cas de la campanya anunciant el mateix Joan Laporta el retorn a l’estadi, són dues coses molt diferents les ocurrències del president, encara més les del seu extravagant nucli dur, en contrast amb la professionalitat, el rigor i el principi d’igualtat davant la llei de totes les persones, propietaris i institucions amb què ha d’actuar l’Ajuntament.
I això malgrat que la voluntat expressa del consistori ha estat la de col·laborar i remar en tot el procés a favor de les obres, ja que el mateix districte de les Corts ha mediat i ha demanat a les associacions veïnals la màxima comprensió en l’ampliació dels horaris i festius per poder recuperar els retards exclusivament derivats de la gestió de la constructora. Els tècnics de l’Ajuntament van autoritzar, fins i tot, l’enderrocament de la tercera graderia mentre es presentaven els canvis en el disseny i construcció de la reforma. Aquestes modificacions es van tramitar en un temps rècord, de tot just unes setmanes, a diferència de l’original, en temps de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, que es va endarrerir durant anys per raons tan inexplicables com la complicitat exhibida ara per la mateixa organització municipal per donar-li a Laporta tots els capricis. O gairebé tots.
Segons algunes fonts de tota solvència, la situació és que la directiva de Laporta encara no ha lliurat a l’Ajuntament de Barcelona la documentació que acrediti el final d’obra que posaria en marxa la tramitació de la primera ocupació, prèvia revisió de les instal·lacions i comprovació del compliment dels requisits en matèria de seguretat als accessos d’entrada i sortida, plans d’evacuació, etcètera.
En cap moment, per tant, Laporta pot atribuir a l’Ajuntament i als seus tècnics, com als Bombers en matèria de seguretat als accessos, el fet de ser la causa objectiva que el Gamper no es pugui jugar, un partit que després de tot fa anys que està fora de l’abonament i de l’agenda dels socis i orientat a l’èxit que, en canvi, causa entre el turisme d’agost a tot Catalunya.
El que sí que necessitarà Laporta, si el Gamper d’aquest any no veu la llum, serà una bona excusa davant dels socis, però sobretot davant de l’auditor per convèncer-lo que no és per culpa seva que els seients VIP no es puguin transformar en 100 milions d’ingressos sense els quals no podria inscriure una part de la plantilla (la que afecta les renovacions) i menys els nous fitxatges abans que comenci la temporada.