Ara que s’ha destapat la veritable estructura de la primera gran palanca de Joan Laporta, la venda dels drets de TV de la Lliga per 25 anys el 2022, se sap que, de manera deliberada, no va explicar realment als socis que 157,5 milions dels 667,5 milions comptablement ingressats eren només fum. Una maniobra comptable desesperada i possiblement al límit de la llei per revertir l’immens error d’haver-se inventat i sobrecarregat les pèrdues de l’exercici 2020-21 amb més de 200 milions de càrrecs forçats i inútils.
A causa d’aquest llast evitable i ruïnós, Laporta es va deixar embolicar en aquell moment per la semàntica i la imaginació comptable d’un personatge tan perillós com ell mateix, el vicepresident Eduard Romeu, suggerint la possibilitat d’acompanyar la doble operació de venda dels drets a Sixth Street (10% en un primer acord i 15% en una segona fase) amb una plusvàlua de 157,5 milions que havia d’augmentar el benefici d’aquesta comercialització. Tots dos, però, eren plenament conscients que es tractava de foc d’artifici. És a dir, pa extra per al moment i més gana per a un futur que els ha arribat molt abans del que s’imaginaven, ja que l’auditor ha d’establir aquests dies un criteri sobre aquesta altra trampa del laportisme.
L’operativa va consistir a crear, juntament amb el fons Sixth Street, la societat Locksley Invest SL, per gestionar una venda, primer d’un 10% per 267,1 milions i després un 15% per 400,4 milions, sumant un benefici comptable de 667,5 milions. No obstant això, el Barça només va rebre 510 milions en efectiu; els 157,5 milions restants corresponen a una inversió a Locksley sense retorn financer previst durant 25 anys.
En aquell moment, la memòria va registrar com a ingrés tot l’import, encara que aquesta part de 157,5 milions es correspongués amb una inversió que no generarà diners mai. Era un benefici no real i, per tant, un risc financer.
Els socis del Barça, evidentment, van acceptar la venda i les condicions amb què Laporta la va presentar a l’assemblea, en els termes següents:
“Venda del 25% dels drets de comercialització del contingut audiovisual derivat de la participació de l’equip masculí de futbol del Club al Campionat Nacional de Lliga a una societat (Locksley Invest SL) participada pel Club i controlada per l’Inversor (el fons nord-americà Sixth Street Partners). El Club ha aportat 148 M€ com a ampliació de capital a la Societat Locksley i Sixth Street amb 519 M€.”
El benefici comptable aparent va ser de 667,5 milions, però en la pràctica el Barça només va rebre 510 milions en efectiu. La diferència, 157,5 milions, correspon a una aportació de capital del mateix Barça a Locksley, a través d’un préstec participatiu de Sixth Street, una inversió sense ingressos previstos ni retorn financer durant els 25 anys de vigència del contracte.
La doble operació es va realitzar en dues dates consecutives, el 30 de juny del 2022, pel 10% per 267,1 milions, i 22 dies després un 15% addicional per 400,4 milions. Com queda dit, en lloc de registrar només l’efectiu rebut, el club va reflectir com a benefici comptable el total de l’operació, inclosos els 157,5 milions que en realitat són una inversió en una societat que no aportarà diners.
El motiu pel qual Laporta va córrer a ampliar del 10% al 25% el percentatge de l’operació va ser per la necessitat urgent de fabricar fair play financer per fitxar Lewandowski i companyia, que va resultar un caríssim pecat de precipitació i improvisació perquè LaLiga, després de la primera venda del 10%, va reaccionar amb una reforma del control econòmic específicament per establir que només un 5% de la venda d’aquest tipus d’actius a futur es podia destinar al fair play financer. Javier Tebas i la resta van reaccionar de pressa davant el perill que els presidents seguissin el mal exemple de Laporta de comprometre ingressos a 25 anys per fitxar a curt.
Per tant, la doble calamitat va conduir, d’una banda, a anotar-se un benefici fictici de 157,5 milions; i, de l’altra, a la més urgent encara penúria de fair play financer, ja que LaLiga no va convalidar els 400 milions del 15% de la segona operació. Això també va empènyer Laporta i Eduard Romeu a una altra invenció comptable en forma de la venda del 49% d’aquell altre gran negoci (“una mina d’or”) dels nous productes digitals a través de Bridgeburg Invest sota la marca de Barça Vision, més popularment coneguda pel nom de Barça Studios en la seva forma més primitiva. En aquella assemblea d’octubre del 2022, Laporta va convèncer els socis fàcilment perquè donessin per bones dues palanques per 667 milions (Sixth Street) i 200 milions (Barça Studios a dos inversors, Socios.com i Orpheus Media). És a dir, per un total de 867 milions nets com a benefici al marge de l’activitat ordinària.
Al cap de tres anys, el negoci digital de Barça Vision ha resultat ser un fiasco que ha conduït a la seva dissolució societària i absorció dins de Barça Produccions, i directament la inversió a Locksley Invest ha rendit zero euros perquè no posseeix cap pla de negoci ni és operativa per la senzilla raó que no pot vendre ni comercialitzar res, era només una pantalla per aparentar una plusvàlua.
La teoria diu que quan una entitat reconeix com a actiu un valor que no genera fluxos de caixa futurs, aquest actiu, en la pràctica, no existeix. Tard o d’hora, aquest valor haurà d’ajustar-se comptablement. Això significa que, en algun moment, el Barça haurà de reflectir una pèrdua de valor als seus comptes de 157,5 milions en el cas de Locksley Invest. Transcorreguts tres anys mantenint ocult i amagat aquest pes mort, els experts consideren que ha arribat l’hora de regularitzar la comptabilitat, depenent ara de l’auditor imputar aquesta pèrdua que, lògicament, afectaria el compte d’explotació i, en cas de dèficit, un increment dels fons propis negatius que ja van ser de 94 milions al final de l’exercici 2023-24.
I continuen pendents de l’any passat aquells 208 milions del valor del 52% que posseïa el club de Barça Vision i que van ser el motiu del desacord i acomiadament de l’anterior auditor, Grant Thornton, després que Laporta decidís saltar-se l’excepció expressada pels professionals.
Si es tracta de saltar-se les normes comptables i no mostrar als socis la veritable fotografia financera del FC Barcelona, Laporta haurà de batre a la pròxima assemblea tots els rècords coneguts.