L’acord de finançament entre els governs català i espanyol deixa dues lectures ben diferents. Mentre que uns creuen que està buit de continguts, d’altres consideren que trenca Espanya. El principal soci del Govern de Salvador Illa, Esquerra Republicana, ha amenaçat al president de la Generalitat de Catalunya de no donar suport als pressupostos i deixar caure el govern català doncs “l’acord no satisfà ERC”.
Per a Josep Maria Jové, president del grup d’ERC al Parlament, Illa ha de copiar l’acord d’investidura que preveu la recaptació dels impostos, començant per l’IRPF, des de l’Agència Tributària Catalana (ATC), la qual cosa està recollida en l’acord signat dilluns en la Comissió Bilateral.
Illa, per la seva part, ha reconegut que queda feina per fer i ha reiterat que complirà amb l’acord d’investidura i ha assegurat que encara que queda feina per fer, l’acord de dilluns és un pas endavant.
Illa ha assegurat que “és un bon acord, que compleix els compromisos que vam adquirir, un acord positiu i un canvi de paradigma, un pas endavant”.
El president ha recordat que “és la primera vegada que se signa un acord entre governs on es fixen les bases d’un nou model de finançament, la primera vegada en més de 40 anys de democràcia, 16 anys des de l’anterior model de finançament i 11 anys des que va caducar”.
Des de Junts, Albert Batet ha assegurat que no hi ha cap pas endavant en el finançament i ha instat ERC a trencar el Govern català per fer un front independentista com a alternativa. Illa ha estat concís i contundent: “Vostès ni peix al cove ni nord ni sud”, en referència al peix al cove històric de la Convergència de Jordi Pujol, partit mare de Junts.
Debat multilateral
Un dels punts en discussió és l’ordinalitat. Mentre que des del govern català es garanteix que està inclòs en l’acord, des del Govern de Pedro Sánchez es matisa que cal obrir un debat amb la resta de les comunitats autònomes, encara que a la vegada evita comprometre’s amb aquest principi.
El principi d’ordinalitat permetria solucionar un dels més grans problemes de Catalunya, que sent la tercera autonomia que més aporta a la caixa comuna, acaba sent la desena en rebre recursos per al finançament dels serveis públics, la qual cosa és una de les causes d’infrafinançament.
L’acord al qual han arribat els dos governs reconeix la singularitat, a la vegada que també la multilateralitat, doncs el pacte preveu que les comunitats que ho desitgin s’hi podran acollir.