El Parlament ha aprovat la llei de l’Estatut de municipis rurals, una norma pionera que dotarà d’eines i recursos els municipis rurals i que servirà per frenar el despoblament, garantir una adequada prestació dels serveis i impulsar-ne el seu desenvolupament econòmic.
L’Estatut de municipis rurals és el primer projecte de llei que el Govern va enviar al Parlament en l’inici de la legislatura, i dóna també compliment als acords d’investidura.
Aquest Estatut ha comptat amb un ampli consens dels grups parlamentaris, les entitats municipalistes i els ajuntaments rurals que feia anys que reivindicaven la creació d’un nou marc legal que tingués en compte les seves singularitats i que vetllés perquè els seus habitants tinguessin els drets que la resta de la població. Tots els grups, excepte Vox, hi han votat a favor.
El conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha assegurat durant el debat que “Catalunya no serà ni rica ni plena si no la pensem tota sencera i sobretot, si no contribuïm tots plegats a fer que les coses passin davant els reptes que té el nostre país en matèria d’infraestructures, de connectivitat, de cohesió dels nostres serveis públics”.
Aquesta normativa va ser impulsada pel Govern de Pere Araqgonès, tal i com ha recordat el president d’ERC, Oriol Junqueras, qui ha assistit a la sessió plenària en suport a la iniciativa.
Deplegament normatiu
A partir d’ara s’obre un període perquè el que Govern analitzi el text aprovat al Parlament i iniciï el seu desplegament. Del total de 947 municipis que hi ha a Catalunya, se’n podran beneficiar 608.
D’aquests, 213 són rurals, 381 reben la consideració de municipi rural d’especial atenció perquè tenen una població inferior als 500 habitants, dos són municipis rurals assimilats i els 12 restants s’han incorporat durant la tramitació parlamentària.
La classificació de municipi rural i de municipi rural d’especial atenció s’ha acordat que es revisarà cada quatre anys, dins els sis mesos següents a la constitució dels nous ajuntaments resultants de les eleccions municipals.
Quan es faci aquesta revisió, l’indicador poblacional podrà tenir una variació de com a màxim el 5% per adquirir una d’aquestes dues consideracions.
Frenar el despoblament
La situació de desequilibri territorial que viu Catalunya, on el 75% de la població es concentra en les zones urbanes, mentre el 25% restant viu en nuclis rurals, té com a conseqüència un repartiment demogràfic descompensat i una prestació dels serveis públics desigual.
Per això, l’Estatut crea un nou marc normatiu que defineix què és un municipi rural, estableix un seguit de mesures per dotar-los de més recursos i eines, i incorpora un mecanisme rural de garantia que obligarà a analitzar l’impacte territorial, econòmic i mediambiental de totes les polítiques públiques.
Entre la bateria de mesures com la creació d’un sistema de finançament propi, que estableix un fons específic de municipis rurals de caràcter incondicionat que anirà lligat a la llei de pressupostos, i per l’altra, una línia específica d’inversions per als municipis rurals perquè facin front a la regressió demogràfica i a l’envelliment de la població.
També, promou l’aplicació d’incentius fiscals per afavorir la compra i la rehabilitació d’habitatges, i la reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments que serà possible gràcies a la creació d’un portal únic a la seu electrònica de l’Administració que integrarà tots els tràmits, serveis i informacions que afecten a aquest tipus d’ajuntaments.
Mesures
Fins avui, el Govern de la Generalitat ja ha impulsat algunes iniciatives que compten amb mesures específiques que impacten directament en els municipis rurals, com per exemple, una dotació complementària de 110.000 euros d’euros per cada municipi de menys 2.000 habitants dins del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC).
El pròxim 15 de novembre de 2025, el Govern català organitzarà al Món de Sant Benet una jornada destinada als ajuntaments i món rural on seguirà treballant en el desplegament progressiu d’aquesta nova llei.