L’informe anual sobre l’Estat de dret elaborat per la Comissió Europea ha donat un altre toc d’atenció a Espanya per “l’alt risc de corrupció” detectat en els sectors de la contractació pública, les infraestructures i el finançament dels partits polítics.
En el cas d’Espanya, l’executiu comunitari ha reiterat una advertència de l’anterior avaluació sobre el risc de corrupció i, a més, ha retret al Govern de Pedro Sánchez que “no hagi començat a treballar” en una “estratègia nacional contra la corrupció”.
L’informe, que avalua la salut de la democràcia de cada estat membre de la Unió Europea (UE) i recull una sèrie de recomanacions per països per reforçar el seu sistema polític i judicial, ja no reflecteix la renovació del Consell General del Poder Judicial, que solia ser l’assignatura pendent.
La nova avaluació, corresponent a l’exercici del 2024, assenyala que “no s’han pres mesures per reformar la legislació electoral d’acord amb les recomanacions formulades pel Tribunal de Comptes”, i que “la manca d’una estratègia unificada corre el perill de provocar la fragmentació i una supervisió insuficient de les mesures”.
Segons dades de l’Eurobaròmetre recollides en l’informe, un 40% de les empreses espanyoles creu que la corrupció els ha impedit guanyar una licitació pública o un contracte de contractació pública en els últims tres anys, un percentatge que és del 25% de mitjana a la UE.
El comissari europeu de Justícia, Michael McGrath, ha evitat pronunciar-se sobre els casos de presumpta corrupció que esquitxen l’executiu de Sánchez i el PSOE, recull l’ACN.
En canvi, Brussel·les ha reconegut en aquesta avaluació “alguns avenços” d’Espanya per “augmentar l’eficiència” en els processos d’enjudiciament de casos de corrupció d’alt nivell, però demana a l’executiu espanyol accelerar la finalització de la reforma de la llei d’enjudiciament criminal.
D’altra banda, la Comissió també alerta Espanya que “no s’han registrat nous avenços” en la millora de l’accés a la informació a través de la revisió de la llei de secrets oficials, una recomanació que la institució ja va recollir en l’informe de l’any passat.
Pel que fa a l’amnistia, un cop més, l’informe d’aquest any evita entrar a valorar la mesura i es limita a constatar que ha estat avalada pel Tribunal Constitucional.
En el mateix document, Brussel·les reconeix “avenços” en la recomanació de deslligar el mandat del fiscal general de l’Estat de la duració de la legislatura per tal de “reforçar” el seu estatut.
