Les “Competències Bàsiques” han vingut per quedar-se en els nostres centres educatius, malgrat ja són moltes les veus de docents i famílies que estan alertant que els nois i noies no aprenen suficient. Qüestió que avalen diferents indicadors.
Però, què són i d’on surten aquestes Competències?
Per esbrinar-ho hem d’anar una mica lluny i entendre com el neoliberalisme (o sigui, les empreses i el món financer) està intervenint en l’educació. I és que les competències bàsiques no són un invent pedagògic, ni una demanda del professorat, ni un ideal de les famílies, són una exigència del món econòmic vehiculat per la OCDE.
Tampoc són una novetat, doncs des dels anys 90 que s’estan intentant introduir. En el 2006 el Parlament europeu ja aprova un quadre de “competències clau” necessàries per “l’aprenentatge al llarg de la vida, el desenvolupament personal, la ciutadania activa, la cohesió social i la empleabilitat”, a iniciativa de la OCDE i El Banc Mundial.
Per a la OCDE la qüestió principal no són tant els coneixements que l’escola ha de transmetre sinó com l’educació “pot promoure el tipus d’habilitats transferibles que es poden utilitzar per fer front i adaptar-se a la incertesa i el canvi econòmic”. Així, en l’educació per competències, el coneixement com a tal deixa de tenir importància i l’objectiu de l’aprenentatge són les tècniques per a la resolució de problemes. Es passa del “saber”, com aprenentatge de conceptes i continguts, al “saber fer”.
La crisi del sistema i la creixent competitivitat empresarial desemboca en tres exigències sobre l’educació: 1) la necessitat de reduir la despesa pública destinada a l’educació i augmentar la privatització i la contribució dels ciutadans i les empreses en el seu finançament. 2) La necessitat dels capitals de trobar noves oportunitats d’invertir de forma rendible i les noves formes d’educació derivades dels avenços tecnològics són un bon mercat, per això “cal” introduir al màxim les TIC als centres educatius i promocionar l’educació on line. 3) I més important, que allò que s’ensenya a l’educació estigui al servei del mercat : es tracta de disminuir els coneixements humanístics i crítics i promocionar l’aprenentatge de competències vinculades al món del treball.
Resumint: les Competències bàsiques són aquelles habilitats que les empreses han decidit que necessiten per al futur del món laboral. I per imposar-les i perquè siguin menys costoses per l’Estat, es recomana que les institucions privades col·laborin en aquesta tasca. I això és el que explicaria el perquè, tant des de la nova Innovació educativa (Escola Nova 21), com des de les empreses i bancs (Telefònica, Google, La Caixa, Banc Santander, etc. etc.), ja fa temps que s’està promocionant aquesta pràctica a les escoles i instituts. I, finalment, el Govern i el Departament d’Ensenyament ha decidit fer-ne la seva política, a partir de la LOMLOE i la seva aplicació a casa nostra.
El problema és que quan es diu que el que ha de fer l’escola és “preparar l’alumnat per a la societat del segle 21”, el que s’està amagant és que el que es vol és preparar l’alumnat per un futur laboral incert, precari i competitiu. Està clar que l’educació ha de preparar pel món del treball, però no és pas aquesta la seva missió principal. L’educació és un valor social i ha de treballar per la realització personal i la millora de la societat, per fer dels nostres nois i noies ciutadans cultes, crítics, solidaris i democràtics.
No volem educar perquè els/les joves “s’adaptin” al nou món del treball, sinó perquè tinguin eines per defensar-se de la creixent explotació i precarietat. I per això cal que el nostre alumnat, i sobretot els més desafavorits, tinguin accés als continguts culturals a partir dels quals podrien comprendre i posar en qüestió les causes polítiques i econòmiques que els aboquen a la seva situació.
Finalment, és evident que cal millorar l’educació, però qualsevol innovació educativa hauria de tenir com a objectiu buscar aquelles pràctiques educatives que millor ajudin a aprendre i a preparar persones lliures i cultes, crítiques i solidàries i no pas treballadors/es productius o emprenedors competitius. L’escola no pot ser un mera fàbrica de joves precaris, submisos e incultes, i això és precisament el que està intentant la deriva neoliberal a l’educació i algunes de les noves pràctiques “innovadores”. Haurem d’estar molt atentes.