Limak, sota la condescendència i la passivitat de la directiva de Joan Laporta, sembla que no ha après de les denúncies per abús dels treballadors subcontractats al llarg dels dos anys d’obres en la reforma del Camp Nou. Sens dubte, la direcció d’obra es va sentir finalment obligada, després de nombroses denúncies periodístiques, a contractar mà d’obra en les condicions pactades amb el sector i sota la supervisió i vigilància dels sindicats que van poder accedir a les instal·lacions i comprovar que les irregularitats respecte de la normativa laboral estaven a l’ordre del dia.
Tanmateix, els comandaments de Limak, el que serien els encarregats, no han canviat aquesta mirada explotadora i al límit, o una mica més enllà, de la normativa, com revela el cas d’Ismail, un jove refugiat palestí que va patir un accident laboral el 4 de gener mentre treballava per a una de les empreses subcontractades. Durant una descàrrega de material, es va torçar el turmell i va caure a terra, i va rebre l’ajuda de diversos companys que el van traslladar a la infermeria de l’obra, gestionada pels serveis de prevenció sota responsabilitat de l’empresa Limak.
Segons el testimoni d’Ismail, un dels encarregats va minimitzar la gravetat de la lesió i va rebutjar trucar a una ambulància, al·legant que “les ambulàncies són només per als morts”. Finalment, Ismail va haver d’anar a l’hospital en taxi, malgrat la seva insistència per rebre atenció mèdica adequada. La llei obliga les empreses a notificar qualsevol accident laboral a l’autoritat competent en un termini màxim de cinc dies, però l’empresa no hauria complert aquest procediment. Aquesta informació va ser difosa per El Periódico recentment, amb detalls sobre els fets posteriors, com que Ismail va estar de baixa mèdica des del dia de l’accident.
No obstant això, el 17 de febrer, just un dia després d’acabar el seu període de prova i poc més d’un mes després de la lesió, l’empresa el va donar de baixa a la Seguretat Social sense avís previ ni carta d’acomiadament. Aquest procediment es considera irregular i presumptament il·legal, ja que la normativa exigeix notificar i donar dret d’audiència al treballador abans d’un acomiadament. Per aquests fets, Ismail, amb el suport del despatx Col·lectiu Ronda, ha presentat una demanda judicial contra Opportunity of a Lifetime SL, l’empresa que el va contractar, i contra Rinko Instalaciones Internacionales SL, l’empresa per a la qual realment prestava serveis, reclamant la nul·litat de l’acomiadament i una indemnització de 30.000 euros per vulneració de drets fonamentals. L’empresa no es va presentar a l’acte de conciliació i el cas està pendent de judici.
Limak continua afirmant, per la seva banda, que compta amb protocols de seguretat i un equip professional que supervisa diàriament els treballs i cobreix tot el personal en cas d’emergències. L’estadística d’accidentalitat de l’obra blaugrana reflecteix, tanmateix, unes xifres per sota de la mitjana, cosa que no vol dir que no s’hagin produït situacions greus per caigudes des d’alçada i atropellaments.
Tot i que s’havien recollit queixes dels treballadors per precarietat, salaris per sota del conveni i jornades que superen les 50 hores setmanals sense pagament d’hores extra, no s’havien reportat incompliments greus en matèria de prevenció de riscos laborals. El cas d’Ismail pot suggerir que una part dels accidents, no determinada, no ha estat comunicada per l’obra de la manera correcta ni tampoc pels treballadors si sospiten o temen que, més enllà d’uns dies de baixa, com va succeir a Ismail, per les polítiques de Limak s’enfronten al risc de ser acomiadats. No és la millor publicitat per a Limak, que ja té una mala fama ben guanyada en aquests i d’altres àmbits, ni, sens dubte, per al Barça.