Fracàs en la 28ena Conferència de Presidents celebrada a Barcelona. El PP, majoritari, ha bloquejat qualsevol acord i ha fet prevaldre la consigna de la direcció dels populars d’exigir que Pedro Sánchez, president del Govern espanyol, convoqui eleccions immediatament. Sánchez, però, els ha deixat clar que pensa acabar la legislatura i que els espanyols votin el 2027.
Malgrat que l’ordre del dia era llarg per la inclusió de les propostes del Partit Popular, tant des del Govern espanyol com del català es volia centrar l’atenció en l’habitatge.
Tant Salvador Illa, president de la Generalitat, com Sánchez portaven propostes sobre l’habitatge. Per part del Govern de Sánchez s’ha posat damunt la taula on nou acord per a l’habitatge 2026-2030. Aquest preveu triplicar la inversió pública per passar de 2.300 milions d’euros a 7.000 milions, dels quals el 60% sortirien del Govern espanyol i del 40% restant se’n farien càrrec els governs autonòmics.
No obstant, aquest compromís d’inversió hauria d’anar acompanyat del manteniment permanent de la qualificació d’habitatge protegit. Sánchez ha recordat que en els últims 45 anys l’administració estatal ha construit més de 2,4 milions d’habitatges protegits. “Desgraciadament, la totalitat d’aquests habitatges van ser desqualificats i es van acabar venent al mercat lliure a preus elevats”, ha recordat.
El president català, per la seva part, ha reiterat que l’habitatge és un dret i no un privilegi», per la qual cosa considera que cal que l’administració intervingui el mercat.
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, en canvi, ha tornat a les receptes neoliberals que ja va aplicar el PP durant els mandats de José María Aznar: liberalització del sòl i que la iniciativa privada sigui la que construeixi. Aquesta política va portar a la requalificació de terrenys i a la bombolla immobiliària.
Finançament
Pel que fa al finançament autonòmic, que el PP va voler incloure en l’ordre del dia, les autonomies governades pels populars s’hi han oposat, encara que Carlos Mazón, president valencià, ha mostrat la seva disposició a la reforma del sistema, a la vegada que ha demanat un Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) extraordinari i una exenció total d’impostos pels afectats de la DANA d’octubre passat.
El president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García Page, també s’ha mostrat contrari al sistema de finançament que proposaria Catalunya en coincideència amb el Partit Popular. En aquests moments, es desconeix quina serà la proposta. El Govern català està tancant la negociació amb Esquerra Republicana i amb el Ministeri d’Hisenda. La intenció és donar a conèixer aquest nou sistema de finançament abans del 30 de juny, tal i com recull l’acord d’investidura entre ERC i PSC.
Voluntat constructiva
Abans de començar la jornada de treball, i després de la protocolària fotografia amb el rei Felip VI, tant Sánchez com Illa han fet una crida a què la discrepància fos discutida amb voluntat constructiva. En l’inici de la Conferència de Presidents que es fa a Barcelona, tant el president espanyol com el president català han assenyalat que aquesta reunió ha de ser una trobada on es pugui discrepar des d’una voluntat constructiva.
El president de la Generalitat ha fet una apel·lació al seny durant els debats. De la mateixa manera, el president espanyol ha assenyalat que la Conferència de Presidents «és un espai de diàleg, trobada, discrepància i, esperem, també d’acord».
Llengües cooficials
Aquesta és la 28a Conferència de Presidents i és el primer cop que es fa a Barcelona. Com a novetat, s’han pogut utilitzar les llengües cooficials, català, gallec i basc. Illa ho ha qualificat de pas endavant i ha assegurat que ell parlaria en català malgrat l’amenaça de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, d’absentar-se si es feia servir qualsevol dels altres idiomes. I, efectivament, només sentir el president basc, Imanol Padrales, parlar en la seva llengua ha sortit de la reunió i no hi ha tornat fins que Illa ha acabat la seva intervenció.
Malgrat aquesta decisió, després Ayuso s’ha quedat a la seva cadira quan el president gallec, Alfonso Rueda, i la balear, Marga Prohens, han intervingut en gallec i català durant les seves intervencions. No obstant, a la sortida, Díaz Ayuso ha insistit en les seves crítiques en l’ús d’idiomes diferents a l’espanyol. La seva actitut ha causat, fins i tot, crítiques dins de les pròpies files del PP per una manca de respecte institucional.
Per Illa, parlar en català és «un símbol, un gest i una expressió de la pluralitat i la realitat del país. Entendre això és entendre Espanya». De la mateixa manera, el president del Govern espanyol també ha defensat l’ús de les llengües. «És una prova d’un projecte de país que integra i no exclou, que reconeix com a actiu la diversitat territorial d’un gran país com Espanya», ha assegurat Sánchez.