Com era d’esperar, Joan Laporta ha començat un altre estiu per la teulada, subscrivint la primera renovació del segle amb Lamine Yamal a correcuita, tot i que la clàusula d’escapament era de 1.000 milions -és a dir, impagable- i tant el futbolista com el seu agent havien expressat fins i tot amb exageració la seva lleialtat incorruptible cap als colors blaugrana. Antecedents que, contràriament, no han servit més que per atacar amb urgència aquest blindatge, també innecessari, d’altra banda, donada l’existència d’un acord anterior signat i acceptat per ambdues parts per quan el jugador assolís la majoria d’edat el pròxim 13 de juliol. Tanta pressa per millorar-lo abans de la seva vigència i les poques filtracions que apunten a una primera fitxa de 40 milions evidencien que, per alguna raó, a Laporta li han entrat les presses.
Convenientment, LaLiga li va preparar el terreny per retardar el drama que suposa carregar amb aquest increment de la massa salarial, en tractar-se d’un futbolista de la Masia amb més de quatre anys de pertinença al FC Barcelona i menor de 24 anys, fet que li permet, excepcionalment, poder-li signar aquest contracte tot i estar excedit, com és el cas, si bé ha de compensar aquest increment fabricant fair play financer al llarg del curs 2025-26 i següent en cas de no poder cobrir-lo en la totalitat.
Ara és quan comença aquest altre calvari que, novament, convertirà el tancament i aprovació dels comptes del Barça de Laporta en un llarg i controvertit procés de trucs, embulls, informació parcial i esbiaixada circulant per les portades, i una llarga successió d’episodis confusos, això sí, des de l’optimisme i l’eufòria financera que el president pretén transmetre en un calc de la seva estratègia de sempre, la d’aparentar que el Barça està econòmicament recuperat i amb capacitat per imposar la seva llei al mercat.
Aquest escenari, tot i l’estat de ruïna econòmica atresorada any rere any, es va repetint per aquestes dates des del 2022, quan, per poder fitxar Lewandowski, Raphinha i Kounde, entre altres, Laporta es va inventar la palanca de Barça Studios i un ingrés de 408 milions dels quals devia 353 milions a 30 de juny de l’any passat, i ara només 208 milions, després que, per impagaments, 145 milions ja li fossin descomptats en forma de pèrdues. Ja se sap que, per dissimular, va conduir els socis a la temerària i enganyosa estratègia d’aprovar uns comptes amb excepcions de l’auditor. És a dir, que no reflectien fidelment els estats financers del club.
Ara, a Laporta se li venen a sobre les despeses de guanyar els títols, que no són poques, la càrrega de les renovacions de Lamine Yamal, Raphinha, Araujo, Pedri, Gavi i altres, signades en situació de fair play financer excedit, estant pendents les de Balde i Frenkie de Jong. Sobre aquest últim, ja circulen notícies contradictòries, ja que l’entrenador el vol i la directiva preferiria traspassar-lo ara que encara pot treure alguna cosa per ell abans que quedi lliure. Renovar-lo representa un luxe que no està a l’abast del Barça actual, a més de la clara intenció de negociar a la baixa, també, la fitxa que Lewandowski té assegurada en el seu quart i últim any de contracte.
La incertesa sobre el cas Olmo és una incògnita per aclarir que pot afectar el resultat d’explotació en funció de quan l’Audiència Nacional dicti mesures cautelars o resolgui la reclamació de LaLiga. També acaba la carència del préstec ordinari de Goldman Sachs, fet que suposa afrontar una primera quota de devolució de 70 milions, juntament amb la imperiosa necessitat de reobrir l’estadi a temps de rendibilitzar una sèrie de zones d’hospitality segons regeix en les condicions del fons de titulització a partir del gener del 2026, ingressos dels quals una bona part retindrà Goldman Sachs per als primers pagaments del préstec de la reforma de l’estadi.
Per aquest motiu, Laporta ja ha avançat ingressos de 950 milions per a aquest curs, comptant els 100 provinents de Qatar/Dubai, i un pressupost de 1.000 per a l’exercici 2025-26, això sí, sense especificar, a diferència de l’any passat per aquestes dates, si hi haurà o no beneficis, i si aquests 1.000 milions de pressupost es refereixen a ingressos o a despeses.
Convé recordar, per entendre que contra la precarietat Laporta sol reaccionar amb gestos de provocativa i excessiva opulència, com els fitxatges de Haaland, Bernardo Silva i Nico Williams, i el rescat de Messi i tants altres, que ara ja es parla de pagar la clàusula del porter de l’Espanyol, Joan Garcia, de 25 milions, alhora que que s’intenta renovar Wojciech Szczesny quan la qüestió és que l’únic fitxatge blaugrana destacat en dos anys ha estat el de Dani Olmo, que continua sense estar inscrit d’acord amb les normes de control econòmic de LaLiga i de la RFEF un any després del seu fitxatge. Els altres han estat els d’Oriol Romeu i Pau Víctor.
A més a més, sense saber el criteri de l’auditor sobre l’intent de fer desaparèixer Barça Vision i el seu deute de 208 milions i sobre l’ingrés encara no assentat de 100 milions dels pisos VIP. Serà un altre estiu llarg.